100 nens a Espanya viuen amb les seves mares a la presó

A les presons espanyoles hi ha una realitat que per molta gent no és coneguda: cent nens viuen amb les seves mares preses. Ho fan en mòduls especials a les presons o en centres d’acollida on els petits -principals beneficiaris d’aquesta aposta- creixen en un clima molt allunyat del carcerari. Des de la Fundació vivim molt de prop aquesta dura situació en el Centre Penitenciari de Dones Wad-Ras, on el mercedari Jesús Bel i un grup de voluntaris i voluntàries atén i acompanya dues vegades per setmana a les internes d’aquesta presó del Poblenou. En aquest centre existeix un mòdul preparat per a tots aquests nens i nenes, que conviuen amb les seves mares en el seu dia a dia. 

Partint del 31 de gener de 2017, 94 mares viuen amb els nens,. Aquestes dades  mostren una clara tendència descendent, ja que fa deu anys eren 183 els menors de 3 anys que vivien a les presons al costat de les seves progenitores , tot i que les xifres han arribat a ser més altes.

Institucions Penitenciàries van arribar el 2008 a albergar a 253 nens, l’any amb una taxa més alta de convivència de fills amb les seves mares -247-. En només vuit anys, la xifra de petits ha caigut als cent actuals, un descens que també s’ha notat en la població reclusa en general i la femenina en particular, en passar de 73.558 presos, dels quals 5.950 eren dones, als 59.589 interns a desembre de 2016, 4.448 d’ells internes.

Les 94 mares que avui tenen cura dels seus petits menors de 3 anys s’han acollit a un dret reconegut en la Llei orgànica general penitenciària vigent des de 1979, encara que és a la fi dels vuitanta quan es comença a adequar els mòduls perquè els nens resideixin a “petites llars” dins de les presons. Així, existeixen en l’actualitat nou centres que fan d’aquesta aposta “una de les més progressistes de tot el sistema penitenciari europeu”, en paraules d’Adolfo Fernández, president de l’àrea de Presons de CSIF, que valora aquestes experiències que primen el desenvolupament de els nens que viuen “gairebé en plena llibertat”, tot i que no vindria malament, segons ell, que s’incrementessin els recursos, en concret, el nombre de terapeutes educacionals.

Com viuen els nens a la presó?

Primerament  s’ha de partir d’una premissa: la presó no és lloc per a un nen. Per això, el disseny, fins i tot arquitectònic, de les unitats de mares, tracta d’allunyar del model carcerari per apropar-se a les necessitats dels nens amb patis de joc, escoles infantils i discretes mesures de seguretat. Els nens són escolaritzats en escoles infantils a prop d’on les seves mares estan internes una vegada que aquestes deixen la lactància materna. Si continuen amb les seves mares complerts els 3 anys -hi ha alguns casos- van a l’escola. I és que el principal objectiu és afavorir la relació maternofilial i la màxima normalització en la vida dels menors allà ingressats que, o bé dormen amb les seves mares en cel · les més grans, en el cas de les que estan a la presó, o bé en petits apartaments per a les recluses que compleixen el que els resta de condemna en alguna de les unitats externes, les més modernes del sistema perquè estan segregades de les presons.

Gairebé la meitat del centenar de nens que viuen amb les seves mares ho fan en els mòduls més oberts perquè compleixen amb els requisits que fixa la llei, entre ells, ser penades amb fills menors de 3 anys i classificades en segon grau, preferentment amb aplicació del “principi de flexibilitat” recollit a l’article 100.2.

Si estàs interessat a col·laborar amb nosaltres, si t’agradaria formar part del nostre equip de voluntaris que ens acompanyen en els centres penitenciaris, no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres a través d’aquest enllaç.