Més de 1.300 presos amb problemes de salut mental estan reclosos en presons comunes
Mitjançant una resposta de Govern al diputat d’EH Bildu Jon Iñarritu, a les presons espanyoles hi ha 1.661 presos amb discapacitat psíquica. Són 1.536 homes i 125 dones. Són els que viuen un doble calvari. Aquestes xifres són el resultat de la suma de les dades atorgats per l’Executiu central al representant abertzale, a qui va proporcionar el nombre de reclusos amb diferents tipus de discapacitats en cadascuna de les presons espanyoles. Queden fora d’aquest document les presons situades a Catalunya, on estan transferides les competències en matèria penitenciària.
D’aquests 1.661 presos amb discapacitat psíquica, 157 estan al psiquiàtric penitenciari de Sevilla i altres 143 en el de Fontcalent (Alacant). Són els dos únics centres d’aquest tipus sota l’òrbita d’Institucions Penitenciàries i estan enfocats pels casos de “persones amb patologies greus”.
“Pena encoberta”
“A les persones que tenen problemes relacionats amb la salut mental, estan diagnosticades i això comporta o té conseqüències en el delicte pel qual entren a la presó, se’ls considera inimputables, el que vol dir que no poden complir una pena. Se’ls posa en el seu lloc una mesura de seguretat, que en realitat és una pena encoberta: els manen als psiquiàtrics d’Alacant o de Sevilla”, afirma a Público Ana Castaño, coordinadora de Presons en l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia.
Després d’una visita realitzada durant el passat mes de maig al psiquiàtric penitenciari de Sevilla, el Defensor de el Poble va emetre una sèrie de recomanacions. Entre d’altres punts, el Defensor reclama “emprendre una remodelació integral de l’establiment, que inclogui una ampliació substancial de la mida de les instal·lacions i considerar la ubicació dels pacients en unes dependències que reuneixin unes condicions més adequades per a la funció rehabilitadora que es persegueix”. També demana “dotar el centre, de manera permanent” d’un nombre de psicòlegs i psiquiatres suficients per garantir una atenció “adequada a les característiques del centre”. Aquestes recomanacions figuren com a “acceptades” pel ministeri d’ Interior.
Fonts del Defensor el Poble van indicar que l’últim informe relatiu a la situació de l’hospital psiquiàtric penitenciari d’Alacant correspon a 2011, de manera que la situació podria haver variat. No obstant això, el sindicat ACAIP va denunciar al març de 2018 la manca de personal sanitari en aquest centre. La resta de presos amb discapacitat mental es troben repartits a les presons ordinàries. Port III amb 91 casos, València amb 58, Navalcarnero amb 46 o Lleó amb 45 són alguns dels centres que concentren un major nombre de presos en aquesta situació.
Així mateix, el Govern respon a Iñarritu que existeixen 327 presos -309 homes i 18 dones- amb discapacitat intel·lectual. A dia d’avui, sota el règim d’Institucions Penitenciàries només hi ha dos mòduls específics per a persones que es troben en aquesta situació: un a la presó d’Estremera i un altre a la presó de Segòvia. El novembre passat, Institucions Penitenciàries va anunciar la creació d’altres quatre mòduls per a persones amb discapacitat intel·lectual privades de llibertat a València, Andalusia i Madrid. Catalunya, amb les presons transferides, compta a més amb un servei propi a Quatre Camins.
Segons consta en la resposta enviada a Iñarritu, a Estremera hi ha 14 presos amb discapacitat intel·lectual, mentre que a Segòvia es troben reclosos altres 11. Els restants 238 es reparteixen a dia d’avui per presons de tot l’Estat. “Les persones amb discapacitat intel·lectual compleixen penes o mesures de seguretat en centres penitenciaris ordinaris. Només alguns dels centres -molt pocs, i cap femení- compten amb mòduls especialment dissenyats per a aquestes persones”, advertia el Defensor de el Poble en un informe publicat l’any passat en el document aportat a Iñarritu, el Govern assenyala que també hi ha 1.098 presos amb discapacitat física. Es detalla a més que hi ha 79 reclusos sords i 48 cecs, així com dos sordcecs a la presó d’Astúries.
“Humanitat i sentit comú”
“Els centres penitenciaris, ja per com estan constituïts, són llocs molt durs per a qualsevol persona. Tenint en compte que hi ha milers de presos que tenen discapacitats, això complica encara més l’estada”, va afirmar Iñarritu a Diario Público. “Des d’un punt de vista de sentit comú i humanitat, la pregunta que cal fer és si la presó és el millor lloc per a aquestes persones”, ha assenyalat.
En aquesta línia, el diputat d’EH Bildu considera que “el més lògic seria que hi hagués un altre tipus de centres o un altre tipus de penes”. “El que no es pot permetre és que els centres penitenciaris empitjorin o agreugin la situació d’aquestes persones. Això suposaria una doble pena”, ha remarcat. “L’impacte negatiu de les presons és major en les persones amb necessitats especials”, assenyala a Público la metge Nahia Aia, integrant de Osabideak -associació basca de professionals de la medicina i juristes en defensa del dret a la salut de les persones privades de llibertat-. En aquest sentit, assenyala que les presons “estan dissenyades per vigilar, no per tenir cura, i menys encara en casos especials”.
“Hi ha moltíssimes més persones amb problemes diagnosticats amb salut mental que places en els psiquiàtrics penitenciaris, de manera que els presos amb aquest tipus de diagnòstic acaben en règims ordinaris de presons normals. Això és una barbaritat”, sosté per la seva banda Castaño, que remarca que “les presons no estan adaptades per a persones amb diversitat funcional, ni tan sols els psiquiàtrics penitenciaris”.
Atenció “adequada”
Per la seva banda, Institucions Penitenciàries admet en un apartat de la seva pàgina web que hi ha una “elevada incidència de problemes de salut mental entre la població penitenciària”, a el temps que assegura que l’Administració Penitenciària dedica “un gran esforç en atendre i garantir el degut compliment de la pena imposada i l’adequada atenció sanitària i psicològica de la persona a la presó”. “A fi d’aconseguir tots dos fins, la institució penitenciària ha desenvolupat un programa Marc per a l’atenció integral de persones amb algun tipus de malaltia mental, la seva finalitat és desenvolupar una tasca terapèutica i reinsertadora en aquesta població”, subratlla.
Assenyala a més que “per atendre interns amb discapacitat intel·lectual hi ha programes especialitzats dirigits per professionals de la Confederació Nacional d’Organitzacions a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual (Plena Inclusió)”. “En cas de discapacitat física i sensorial s’adopten les mesures necessàries per facilitar la mobilitat i participació de l’intern en la vida ordinària de centre”, afegeix.
