Un grup de preses i presos del Centre Penitenciari de Picassent, una de les presons en les que realitzem acompanyament als privats de llibertat, van tenir accés a la projecció del documental Yeses. Aquest projecte nominat a 7 candidatures dels premis Goya 2020 explica la història d’una companyia de teatre que opera dins de la presó i la capacitat alliberadora que té l’art per a les persones que compleixen condemna. A la projecció del documental que va tenir lloc durant el mes de febrer va acudir el seu director, Miguel Forneiro, qui ha incidit que totes les dones participants en la producció ara estan lliures i reinserides.

Testimonis

A l’acabar la projecció algunes recluses van afirmar sentir-se molt identificades amb les imatges. “El teatre, la música o escriure és l’única manera d’evadir la realitat que estem vivint. Encara que sembli mentida, amb aquestes activitats ens vam crear aquí dins una vida”. És meravellós. Em sento tan identificada amb les protagonistes “, reconeix aquesta dona, amb dues filles, a qui la presó li ha ensenyat, sobretot, intel·ligència emocional.” Porto molt temps aquí dins i em queda molt més, però estic en totes les iniciatives artístiques que puc, en rock, en teatre, en ball… Aquest tipus d’activitats ens donen la vida, ens ajuden a que passi el temps, aprenem. També fora hi ha qui viu la seva pròpia condemna”, explica.

Una altra de les dones, amb més de cinc anys a la presó, li queden mesos per sortir en llibertat. Assisteix també a les classes del grup de teatre però li interessa molt escriure i la música. “Quan vaig entrar per la porta de la presó, la meva autoestima estava per terra però sóc una persona molt creativa i el teatre o la música m’han ensenyat, m’ha servit per adonar-me que sóc capaç d’això i de molt més “, diu aquesta fan de l’artista Amy Winehouse i de la seva cançó Black to black. Aquestes dones miren en les protagonistes de Yeses i coincideixen que el teatre és un laboratori d’emocions dins de presó, una mena de teràpia. Des de la pantalla, Sebastiana, una actriu veterana del grup de teatre nascut a la presó de Yeserías -d’aquí el nom-, ho explica sense embuts: “A mi em va enganxar el teatre, com et pot enganxar l’heroïna. Va ser la meva salvació” , confessa.

Documental Yeses

Fa trenta anys, a Yeserías, antiga presó de dones, Elena Cánovas, funcionària de presons i recentment graduada en Interpretació i Direcció per la RESAD, es va animar a trencar els murs i a portar el teatre a la presó, creant amb les internes del penal el grup de teatre Yeses.

Dins d’aquestes parets hermètiques, en un escenari improvisat, s’alliberen les mans per escriure, aixecar telons amb llençols, cosir vestidors i posar-se el maquillatge de personatges que els donen la possibilitat de somiar, de sortir al carrer i fins i tot de viatjar a altres països.

Elena Cánovas, la creadora i promotora de el grup, recorda en el documental projectat al Centre Penitenciari de Picassent, que la història de la companyia pot resumir-se en la de més de mil dones protagonitzant més de seixanta muntatges. Pràcticament totes elles estan avui en llibertat i reinserides i, al llarg de totes les seves gires i estrenes, mai hi ha hagut una fugida.

En aquest enllaç tens un teaser del documental.