L’aïllament penitenciari, en qüestió

• La mort de tres reclusos en presons catalanes en els últims dies, dos d’ells en el Departament Especial de Règim Tancat (DERT), ressuscita els dubtes sobre un mecanisme tan qüestionat com necessari

• La Generalitat es compromet a millorar el tractament dels problemes de salut mental entre la població reclusa mentre entitats i sindicats reclamen més professionals i infraestructures

[Article extret parcialment de La Vanguardia y elDiario.es]

El magnat John McAfee es va llevar la vida a la presó el passat 23 de juny. En dues setmanes s’han produït altres dos suïcidis en centres penitenciaris catalans de presos menys mediàtics: Mohamed va morir després d’incendiar la seva cel·la fa deu dies, i Ana María Piedrahita es va penjar de la seva cel·la d’aïllament aquest diumenge. Aquesta escalada ha posat en alerta als centres penitenciaris i a la Generalitat, que s’ha compromès a millorar el tractament i la detecció dels problemes de salut mental entre la població reclusa.

Si, tres morts, ocorregudes en tot just deu dies, han col·locat a les presons catalanes en el punt de mira, en el centre de la diana estan els anomenats DERT (Departament Especial de Règim Tancat). Perquè dos dels tres presos van morir en una cel·la d’aïllament, on estaven tancats com a càstig per mal comportament.

“Són cel·les diminutes, amb un llit, una tauleta i una prestatgeria. Una porta amb un petit forat, per on entra el menjar, sempre fred i dolent. Alguns tenen dret a sortir una hora al dia, altres dos. Estan vigilats per cambres. El pres és com un animal en una gàbia de zoològic. Es passa el dia sol. Si això no és incitar al suïcidi…”.

El testimoni de Gràcia Amo, de l’associació de Famílies de Presos de Catalunya, és devastador. El seu fill, Eduard Laratta, va morir a Brians 2 a l’octubre del 2016. Toxicòman, a l’agost havia estat en el DERT. Aquí, confinat, va tenir un episodi, es va autolesionar i li van posar contencions mecàniques. “Li vaig dir a la cap mèdica de la presó que no permetria que mai més tornessin a tancar al meu fill allà”, explica Amo. “Eduard va tornar al mòdul 4, el diuen El Pou perquè és el pitjor, amb baralles cada dia. Vaig demanar que el traguessin i el van portar al 9. És el mòdul de toxicòmans, i clar, va ser un error, perquè hi havia molta més oferta de droga”.

Va morir, segons l’informe oficial, per “ingesta massiva de tòxics”. Benzodiazepines. Ella està convençuda que se’l podia haver salvat.

“S’abusa de l’aïllament. Està pensat per a quan un subjecte és perillós per a si mateix, per a un company o per als treballadors, però aquesta perillositat no dura 14 dies”, lamenta un treballador d’un centre penitenciari —que ha preferit mantenir el seu nom en l’anonimat—. “Vaig conèixer a una presa que havia passat nou mesos en el DERT de Brians i que al final parlava sola. I per què era aquí? Perquè un dia, amb un grup de preses, no van sopar en protesta per alguna cosa. Les van acusar d’incitació al motí. Aquesta és una altra, m’agradaria veure com reaccionem molts de nosaltres si et tracten així, al més mínim senyal que discuteixes alguna cosa et diuen: et posem aquí fins que et calmis“, afegeix.

Cel·la d’aïllament en el departament de règim d’aïllament de Brians 1 (Martorell) (Sònia Calvó)

L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH), lligat a la Universitat de Barcelona, ha impulsat diverses iniciatives que han posat els DERT en el punt de mira. En el 2017, una comissió del Parlament va investigar l’ús que es feia d’aquestes àrees i va acabar concloent que havien de limitar-se a les ocasions estrictament necessàries. Mohamed Choulli va ser un dels presos entrevistats.

També el va entrevistar l’any següent una delegació internacional del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, l’informe de conclusions del qual degué enrojolar als responsables de l’administració penitenciària i policial.

Centre penitenciari de dones Wad-Ras

Van denunciar l'”estat ruïnós” d’unes certes àrees de la presó de Wad-Ras, va descobrir en un passadís d’una comissaria dels Mossos dos matalassos amb els quals probablement es feia “l’entrepà” als detinguts, és a dir, se’ls torturava; també va detectar en el mòdul d’ingrés de Brians 1 una cel·la anomenada “Zona lliure de Font” (el llavors director), és a dir, sense llei, i va acabar advertint que unes certes pràctiques detectades eren il·legals i serien perseguides.

“Avui, la nostra primera queixa és que els mitjans de comunicació viuen d’esquena a aquesta realitat i només s’interessen quan arribem al límit”, arrenca en conversa telefònica el director del OSPDH, Iñaki Rivera.

“Hem advertit contra l’anomalia que suposen els DERT, que estan en contra de totes les normes internacionals, que diuen que l’aïllament no pot superar els 14 dies, però la llei espanyola és anterior, i està vigent”.

“Demanem l’abolició -afegeix- perquè són espais que porten a la gent al límit”.

García recorda una alternativa experimentada amb èxit per la presó asturiana de Villabona, amb els anomenats “mòduls de respecte“, en els quals els presos participen d’unes certes decisions del govern penitenciari. “Els presos valoren l’autonomia. Redueix els conflictes“.

No tot és blanc i negre, adverteix un psicòleg de la presó de Mas d’Enric. A vegades, l’aïllament es converteix en un refugi. Un funcionari que va tractar amb Ana María Piedrahita, per exemple, té la sensació que la jove creava conflictes expressament per a anar al DERT. Als seus 19 anys, en el mòdul comú estava barrejada amb preses de tota classe. Aquesta és una greu manca que denuncien les organitzacions de drets humans. “El DERT sembla una tortura, però he treballat en ell tres anys i, a vegades, el meu treball consistia a convèncer als interns perquè sortissin. Provocaven incidents per a seguir en primer grau”, relata el psicòleg.

Se senten més protegits? “A vegades sí. Altres vegades, s’acomoden i els resulta molest compartir cel·la i bany. I també és habitual que presumeixin d’això davant altres reclusos, perquè a la majoria els espanta. Agafen fama per a després abusar dels més febles“.

La nova consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha valorat aquest dilluns que “potser” Ana no hauria d’haver estat tancada a la presó sinó seguir un tractament psiquiàtric. En la seva primera compareixença parlamentària de la legislatura, Ciuró ha reconegut que la presó no és una excepció a l’increment dels problemes lligats a la salut mental de la societat, que la pandèmia ha incrementat, i ha advocat per intentar buscar solucions al costat de la Conselleria de Salut. Fins el mes de maig passat, segons les estadístiques oficials, tres interns s’havien suïcidat en les presons catalanes després que l’any passat s’aconseguís la xifra rècord d’11 suïcidis. En el lustre anterior la xifra s’havia mogut entre els set i vuit anuals.

Silvia Angulo / Toni Muñoz

En una entrevista a La Vanguardia, la mateixa consellera defensa que: “A la presó hi ha gent de perfils molt diferents. Alguns han tingut mala sort, però també n’hi ha amb problemes greus de conducta. I hi ha gent dolenta. Aquest perfil existeix i ni amb totes les polítiques del món podran reinserir-se“. “Que la fórmula d’aïllament hauria d’acabar? Totalment d’acord. Però com ho fem? Demanar que es redueixi el seu ús i quedar-se aquí és molt poc responsable. Els funcionaris han de tenir recursos per a fer front a una situació de crisi o agressivitat extrema. També és veritat que aquesta Conselleria vol donar més força a la formació, que els funcionaris tinguin una formació més holística”, avança Ciuró.

Mancant la concreció pressupostària, Ciuró ha avançat que la intenció del seu departament és “fer més” i revisar el programa de prevenció de suïcidis. Sí ha avançat la consellera que promourà un pla d’execució de pena específic per a la població penitenciària jove i per a les dones preses davant la “realitat molt diferent” que viuen respecte als interns homes. “Totes les vides tenen igual valor, siguin o no conegudes“, ha conclòs la consellera.