“Condemnes compartides”: Una escola d’humanitat
33 entrevistes que reflecteixen la humanitat que palpita entre les reixes de la presó
33 històries plenes de sentiments a flor de pell
[Article extret íntegrament de la revista Vida Nueva, per Miguel Ángel Malavia]
Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària, reuneix aquí 33 entrevistes amb presos i els religiosos que comparteixen amb ells el seu dia a dia, acompanyant al lector en una immersió a ple pulmó en el món de la presó. No tècnica o teòrica, sinó vivencial, posant el focus en la humanitat que palpita entre reixes.
Amb un to directe i senzill, l’autora s’encarna en el carisma mercedari (posar en el centre a la persona, a la qual s’acompanya i no es jutja) i es val de preguntes concises, a vegades des de l’humor i un caire sorprenentment infantil (en el millor sentit de la paraula), per a acostar-se als seus interlocutors i que aquests, sense més, contin la seva història. Pel mateix, la transcripció literal de les respostes, sense adorns, mostra tal qual l’allau de vida percebut.
És el gran encert d’un llibre que ens submergeix en vivències reals i en les quals apareixen amb naturalitat tots els sentiments: esperança, fastig, fe, vergonya, culpa, superació, admiració, amor… Com ocorre en altres situacions extremes (una malaltia greu, la ruptura d’una relació o una crisi de fe), el pas per la presó marca un abisme en el qual la immensa majoria de les persones bussegen en la seva pròpia identitat i es coneixen tal com són de veritat.
De fet, moltes vegades, des de la consciència del pou en el qual ha caigut, alguns emergeixen i s’abracen a una segona oportunitat per a refer la seva vida. Per a això, reivindica Núria, la realitat ens indica que sol ser necessària una
CONDEMNES COMPARTIDES
Vides d’entrega, lluita i superació
en un món hostil i invisible
Núria Ortín Martínez
Editorial Claret
Barcelona, 2022. 416 pàgines
mà amiga que simplement acompanyi. I aquí apareixen els mercedaris, que es fan un amb els reclusos i, des d’aquesta condemna compartida, encarnen la pastoral de la presència en un lliurament total.
Com seria la vida dels presos sense sentir al seu costat als qui estan al costat d’ells sense més, sense jutjar-los? L’autora ha escrit aquest llibre per a demostrar que, efectivament, en els casos que ella ha conegut, aquest acompanyament ha estat essencial.
Un testimoni que reflecteix fidelment la vivència dels presos és el d’un psicòleg que, amb gran fondària, reconeix que fa molt temps que no és visitat per ningú. Amb una condemna llarga per davant (20 anys), i oblidat per família i amics, arriba a dir que sent “desafecció per la humanitat”. I, al moment, afegeix que té “necessitat de parlar de Déu als homes”. Cap major lliurament (en realitat, batalla íntima) que aquesta?
Ens enriquim també molt amb els mercedaris. Un diu que, en la presó, “Déu es fa present en l’eucaristia o donant un cigar a un pres”. Un altre reivindica la pastoral “de l’afecte i el somriure”, amb la qual “s’acompanya i no es jutja”. O confessa: “A la presó he conegut a gent que ha fet coses dolentíssimes, però mai a una mala persona, algú deshumanitzat”. I hi ha qui revela que, “gràcies a la confessió, és un alleujament poder descarregar tant de sofriment en Déu”…
El lector que s’apropi a aquest llibre amb un mínim de sensibilitat rebrà un torrent de vida i humanitat que li modificarà fins a la mirada. Com a poc, li vacunarà contra els prejudicis.
MIGUEL ÁNGEL MALAVIA
Prèviament a aquest article -el mes de març-, el mateix periodista, Miguel Ángel Malavia, ja va entrevistar l’autora del llibre a través del portal digital de Vida Nueva.
Aquí l’article.
