“Temps Mort” -Joves- Capítol 2: Dayana: “No pensava que em passaria a mi”
Dayana Rivera tenia 19 anys quan va decidir transportar una maleta plena de droga del Perú a Barcelona. Havia vist com altres ho havien fet i va pensar que ella també ho aconseguiria. No va arribar a sortir de l’aeroport. La policia li va confiscar el doble de la cocaïna que creia que portava. Directament a la presó. Era jove, estava sola en un altre continent i embarassada de vuit mesos. Només havia aconseguit un dels seus objectius: allunyar la seva filla de la parella que la maltractava a casa. Una situació socioeconòmica complicada i la violència masclista són dos dels motius que porten moltes dones a cometre delictes per sobreviure.
Àudio/Entrevista ⇒
(Article de Temps Mort)
Una fugida endavant: transportar droga per sobreviure a la violència masclista
Més del 60% de les dones empresonades a Catalunya són supervivents de la violència de gènere i la majoria compleixen condemna per tràfic d’estupefaents
“Pensava que, si una altra persona ho havia fet, jo també ho aconseguiria”. Dayana Rivera fa memòria del moment en què va descobrir que una coneguda viatjava a Barcelona amb una maleta plena de droga i tornava amb un bon grapat de diners.
Des de la sala de vis-a-vis del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, recorda que li va semblar fàcil. “Portar-ho, cobrar i tornar“, diu. No va arribar a sortir de l’aeroport. La policia li va registrar l’equipatge i la va detenir. Amb 19 anys, la vida se li va paralitzar.
Estava al calabós, sola, en un altre continent i embarassada de vuit mesos. Cinc dies després, van començar les contraccions. Només havia assolit un dels seus objectius: allunyar-se de la parella que la maltractava i parir la seva filla ben lluny de les agressions.
El psicòleg David Elkind va definir als anys 60 les principals característiques de l’adolescència i la joventut, entre les quals hi ha l’excés de confiança. La seguretat que no necessites ningú més i que allò dolent que li ha passat a un altre no et passarà mai a tu.
La protagonista de “Temps mort”, el pòdcast dedicat a l’impacte de l’empresonament en gent jove, va creure que podria transportar una maleta amb cocaïna del Perú a Barcelona. Les agressions, una situació econòmica precària i la voluntat de no ser una càrrega pels pares la van acabar de convèncer.
Malgrat que els narcotraficants per a qui feia la feina li havien dit que hi havia un 50% de possibilitats que sortís malament, ella estava segura que no l’enxamparien, que la família no se n’assabentaria i, fins i tot, que podria parir el nadó sense cap suport: “no volia contactar amb ningú, però, quan vaig veure que no tenia res per vestir la nena, vaig pensar que necessitava ajuda”.
Les primeres vegades
Sobreviure a una pallissa enmig del carrer quan estava embarassada de set mesos va ser el detonant perquè decidís arriscar-me a fer el viatge. “Volia assegurar-li el futur a la meva filla”, expressa.
En la majoria dels casos, la violència en l’àmbit de la parella apareix de forma gradual. Abans dels cops, ha entrat en escena la gelosia, el control, el xantatge o l’aïllament. Rivera admet que no tenia gaires amistats: “les vaig perdre per la relació que tenia, es van cansar de veure que tornava amb ell i no creien en mi”.
Segons especialistes com el psicòleg Erik Erikson, l’adolescència és una etapa en la qual es defineix la identitat d’una persona. Dels 12 als 20 anys és una època de dubtes, pors i confusions que determinarà com serà cadascú en l’adultesa. És un moment on les relacions sexoafectives són clau per al benestar mental i socioemocional, i on les primeres experiències marcaran les que vindran després.
En el cas de Rivera, la violència masclista va dinamitar qualsevol opció de relació sana. “La meva por era tornar amb ell”, reconeix.
La perspectiva de gènere entre murs
Des de la presó, i amb l’ajuda d’acompanyament psicològic, treballa per desmuntar el masclisme adquirit i per construir una relació igualitària amb la parella actual.
El Departament de Justícia estima que sis de cada deu dones empresonades a Catalunya ha patit violència de gènere. El perfil habitual d’una interna és el d’una noia d’uns 38 anys, condemnada per robatori o tràfic de drogues i amb una situació econòmica molt vulnerable.
Des del 2009, el mateix organisme va instaurar la figura del referent de gènere en tots els centres penitenciaris amb presència de dones i, a partir del 2018, es du a terme un programa de tractament amb visió de gènere. L’objectiu és l’empoderament de les internes i preparar-les per al retorn a la vida en llibertat.
Un equip multidisciplinari potencia l’autoestima i la seguretat, proporciona eines per la maternitat i ofereix informació per assolir conductes sexuals i sanitàries responsables. Parlen de temes com els rols de gènere, la pressió social, el patriarcat, el mite de l’amor romàntic o els micromasclismes.
En paral·lel, es fan programes de sensibilització als centres amb homes. Empoderar les dones és essencial per aconseguir relacions igualitàries, però l’educació en el respecte i l’erradicació de conductes masclistes en els homes és vital.
A Dayana Rivera li queda un llarg camí per recórrer, però mira cap endavant. Assegura que se’n penedeix de transportar drogues. No es mostra orgullosa de la decisió que va prendre i li ho explicarà a la seva filla quan es faci gran. “Li donaria confiança perquè no dubti a comentar-me qualsevol cosa i no cometi els mateixos errors que jo“. Tampoc vol que passi pel mateix infern que ella, així que treballa per evitar-ho: “no voldria repetir la història”.