Un ordinador, una tauleta o un mòbil. Fa falta poc per cometre una estafa per internet. El procés és ràpid i senzill, però les conseqüències poden ser molt grans. Yasmina Giménez compleix condemna a la presó de dones de Wad-Ras per estafa informàtica. Va vendre coses que no tenia perquè, segons explica, havia vist com ho feien altres i els havia sortit bé. Fins ara, formava part de l’equip de suport al seu pare i al germà, tancats a Brians. Ara és ella qui rep les visites de la família. Passa els dies formant-se en cursos i treballant. Diu que això no li tornarà a passar mai. Que sortirà preparada per buscar una feina i mirar endavant.

Àudio/Entrevista ⇒

(Article de Temps Mort)

Jove i gitana, amb més opcions d’acabar empresonada

Un 20% de la població interna femenina són gitanes, un col·lectiu molt exposat al racisme, la discriminació social i la precarietat laboral

Yasmina Giménez entra a la sala de vis-a-vis amb un somriure i comenta que feia un examen sorpresa de català quan l’han cridada per l’entrevista. Té 21 anys i fa sis mesos que va entrar al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona. A Wad-Ras, una presó més aviat petita, no conviu amb gaires companyes de la seva edat, però ha conegut altres gitanes com ella. Segons una investigació del Proyecto Barañí, una de cada quatre dones privades de llibertat és gitana. La sobre representació a les presons espanyoles és 20 vegades superior a la seva presència en la societat. La majoria es troba en una situació econòmica molt precària, ha patit discriminació laboral i social, i no ha acabat els estudis.

Giménez pregunta quan pot recuperar l’examen després de l’entrevista amb el pòdcast de Temps Mort, dedicat a visibilitzar la situació de joves empresonats. Diu que està motivada i que vol estudiar per tenir més possibilitats de treballar quan surti en llibertat. Als matins, fa un curs de perruqueria i aviat començarà una formació per cuidar de gent gran. “Centrar-me en les activitats i la feina fa que les hores es passin de pressa“, reflexiona. Va abandonar l’institut abans de complir 16 anys. Recorda que la família li deia que continués, però l’actitud de la docent va ser el motiu principal per decidir marxar: “Vaig deixar els estudis pel racisme, perquè la professora em deia que per a què estudiava, si no arribaria mai a res”.

La discriminació

La Fundación Secretariado Gitano apunta que els casos de discriminació a l’alumnat gitano a Espanya han crescut durant el 2022, sigui perquè ara els joves estan més sensibilitzats i denuncien més o perquè el racisme s’ha agreujat. L’informe determina que es tracten, majoritàriament, de comentaris fets per part del professorat sobre estereotips i prejudicis, especialment marcats en el cas de les dones, a qui sovint se’ls diu que no cal que estudiïn perquè marxaran d’hora del centre per treballar o cuidar de la família.

La població gitana és el col·lectiu espanyol que rep majors nivells de discriminació i el que troba unes barreres més altes a l’hora de desenvolupar una vida digna. Ho va valorar el Relator Especial de Nacions Unides sobre les minories en la visita que va fer a Espanya l’any 2019. Les perspectives de futur de les joves gitanes com Giménez no són gaire encoratjadores. La mateixa fundació estima que set de cada deu persones gitanes majors de 16 anys no han acabat els estudis bàsics obligatoris, més de la meitat estan a l’atur i la taxa de pobresa arriba al 80%.

L’objectiu principal de la presó és la reinserció social, és a dir, el retorn a la vida en llibertat amb garanties per no tornar a delinquir. Però per assolir aquest repte, el canvi no es pot donar únicament en la persona interna, sinó que la mateixa societat a la qual es reincorporen també hauria de fer una transformació.

El futur

La protagonista del capítol de Temps Mort havia tingut alguna feina, però just abans d’ingressar a la presó, no treballava. Ara, és la cap de la recollida d’escombraries a tots els mòduls de Wad-Ras i ajuda el professor durant les classes. Prefereix estar sempre en moviment perquè els dies siguin més lleugers.

A més de distreure-la, les feines li aporten un sou i beneficis penitenciaris. Si té bona actitud, podrà gaudir de més comunicacions amb familiars i amigues. Està condemnada a un any d’internament per estafa, com el pare i un dels germans. “Era una cosa normal per a mi i vaig pensar que, si ho feia una vegada, no m’enxamparien”, expresa.

La família la visita sempre que pot i els truca cada setmana. “Jo mai vaig pensar que acabaria com el meu pare“, admet. L’ingrés a presó ha estat un cop molt dur. Ara, fa números per sortir com més aviat millor. Té un objectiu clar: formar-se, treballar i mai més estar tancada. I fa tota una declaració d’intencions: “Buscar una feina fora i mirar endavant”.

(Yasmina no ha donat el consentiment perquè la seva imatge aparegui i així s’ha respectat).