Habib Abdel Wadoud té clar com vol sortir del centre penitenciari: amb una feina i amb el perdó de la víctima. Ha iniciat un procés de justícia restaurativa. El primer pas ha estat reconèixer el mal que ha fet. El segon, sanar-se. Ha deixat la droga i ha començat una teràpia psicològica i psiquiàtrica que li permet suportar l’impacte de l’empresonament. Assimilar allò que has fet i posar-hi remei és un camí complicat. Segons l’ONU, la salut mental a les presons d’Europa és la gran assignatura pendent.

Àudio/Entrevista ⇒

(Article de Temps Mort)

Creixen els trastorns mentals entre els joves empresonats

El suïcidi és la primera causa de mort entre la població penitenciària europea, però els recursos per a l’atenció psiquiàtrica són escassos

“Hi ha persones que no surten bé de la presó”, sentencia Habib Abdel Wadoud. Diu que a ell li va passar en entrar, que gairebé perd el cap: “Aquí no et sents ni un animal, perquè ells són lliures i tu no”. Fa dos anys que està al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya.

Li queda una llarga condemna al davant i unes quantes sessions de teràpia. Si la seva salut mental no era gaire estable abans de l’ingrés, un cop dins, es va desbordar.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que la salut mental és la gran assignatura pendent a les presons europees. Hi ha molts problemes i pocs recursos per tractar-los. El panorama s’agreuja en el cas del jovent, un col·lectiu especialment vulnerable als trastorns.

L’ansietat és el problema de benestar emocional més important entre la població jove. Ho recull un informe del Consell Nacional de la Joventut a Catalunya i Salut Mental Catalunya.
L’estudi conclou que aquells amb dificultats econòmiques i que, a més, pertanyen a col·lectius vulnerabilitzats que són molt més propensos a tenir angoixa, depressió o problemes mentals greus.

Abdel tenia poc més de 20 anys, vivia al carrer, sense diners, sense permisos de residència o treball i amb una relació cada vegada més estreta amb les drogues i la delinqüència. Una combinació perfecta per no viure en pau.

Està condemnat a vuit anys d’internament. “Per fora rius, però per dins estàs molt malament”, explica durant l’entrevista al pòdcast “Temps mort”. Assimilar el dolor provocat, el tancament o la separació de la família són aspectes que van tenir un impacte negatiu en el seu equilibri mental.

Va iniciar un tractament psiquiàtric amb teràpia i fàrmacs per estabilitzar-se i ara es troba millor. Malgrat que l’especialitat de psiquiatria és la més demanada pels interns a Espanya, els mitjans per atendre’ls són insuficients. L’OMS calcula que només hi ha un professional per cada 5.000 reclusos a l’estat espanyol.

El suïcidi

“Mai he pensat a fer-me mal a mi mateix”, expressa Abdel. La mateixa OMS apunta que el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre la població penitenciària europea. El risc de posar fi a la pròpia vida és set vegades superior dins un mòdul que entre la població general.

A diferència d’altres territoris d’Europa, Catalunya compta amb professionals especialitzats i protocols de prevenció i actuació en cada centre, però la demanda d’ajuda és molt més alta que els recursos disponibles. La problemàtica s’agreuja en el cas de la gent jove.

L’INE indica que el suïcidi també és la primera causa de mort externa entre el jovent català.

El privilegi del tractament

Abdel diu que no l’espanta sortir en llibertat, però el preocupa pensar què farà quan estigui al carrer. La Fundació Justícia i Pau assenyala que els riscos per a la salut mental poden augmentar amb l’alliberament. Per als interns joves i migrats com ell, algunes problemàtiques socials persistiran un cop s’acabi l’internament.

L’exclusió social extrema s’agreuja amb factors com la dificultat per empadronar-se, les complicacions per aconseguir una casa i feina, la inestabilitat econòmica, l’estigma social o el racisme. Aquestes circumstàncies repercuteixen en la salut mental i afavoreixen la reincidència delictiva.

A més, la tornada a la llibertat pot suposar la fi del tractament psiquiàtric per a molts. La saturació dels recursos públics fa de l’accés a la salut mental un privilegi. Molts joves opten pels serveis privats quan tenen una urgència psiquiàtrica, situació que deixa fora de joc a qui no disposa de recursos econòmics, com és el cas de la majoria de les persones que han passat pel sistema penitenciari.

Justícia i Pau menciona en l’estudi la importància de les entitats socials que proporcionen una acollida i el manteniment de l’atenció mèdica i terapèutica un cop els joves acaben la condemna.

Abdel mira amb optimisme cap al futur. Ha deixat les drogues, ha iniciat el procediment per demanar perdó a la víctima, i la teràpia l’ajuda a superar el dia a dia. I recorda: “Soc culpable d’allò que vaig fer, però puc canviar la meva vida”.