Tenia una vida estable, estudis, feina i una família que l’estima i el cuida. I una afició, el futbol, que podria esdevenir la seva professió. Què ha passat perquè algú així acabi al centre penitenciari? “Qualsevol persona pot entrar a la presó”, afirma Kaled (nom fictici). Segons diu, era en el lloc i moment equivocats. El jutge haurà de determinar si està o no relacionat amb un delicte de sang. Mentrestant, passa els mesos al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya, on es podria estar fins a quatre anys mentre investiguen el cas i decideixen si és culpable o innocent.

Àudio/Entrevista ⇒

(Article de Temps Mort)

Més de la meitat d’interns al centre de Joves estan en presó preventiva

La mitjana general entre la població penitenciària adulta és del 15%

Fa dos mesos que en Kaled (nom fictici) està al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya. No sap quan sortirà, ni si ho farà: “Estar en presó preventiva és sufocant perquè no saps què faran amb tu”.

A Catalunya, Justícia comptabilitza més de 1.600 persones empresonades sense condemna. Malgrat que és un dels territoris europeus amb menys presó preventiva, el sistema judicial es resisteix a aplicar mesures alternatives a la privació de llibertat mentre s’investiguen els casos. Especialment, en la presó de Joves, on el 58% dels interns està en règim preventiu, gairebé quatre vegades més que la mitjana adulta.

La presó preventiva és una mesura cautelar que un jutge o magistrat pot aplicar a una persona investigada i que té com a objectiu assegurar la presència de l’encausat al judici. “M’han denegat la llibertat condicional per risc de fugida“, explica en Kaled al pòdcast “Temps mort”. És la raó principal per la qual s’imposa, especialment, en el cas de les persones estrangeres.

L’Associació Pro Drets Humans d’Espanya (APDHE) indica que la manca d’arrelament s’exposa amb freqüència com a motiu per justificar el risc de fugida. En un centre penitenciari com el de Joves, on bona part dels interns són del Magreb i han arribat sols des dels països d’origen, gairebé sis de cada deu nois està en règim preventiu.

Altres opcions

Les Nacions Unides diuen que la llibertat individual és un dels drets humans més fonamentals i la presó preventiva hauria de ser l’últim recurs en una investigació.

Abans es podria optar per mesures alternatives, com haver de presentar-se a la comissaria cada cert temps, l’arrest domiciliari o la turmellera electrònica. A vegades s’utilitzen en casos de delictes lleus, però no és el més habitual.

L’APDHE apunta que la causa més recurrent a l’hora d’aplicar la presó preventiva és la falta de temps i recursos per estudiar els casos de forma individualitzada, tant per part dels jutges i magistrats, com per part dels advocats defensors. Quan hi ha poques hores per revisar la documentació, és menys arriscat enviar algú a la presó que deixar-lo lliure a l’espera de judici.

Tot i la resistència del sistema judicial a aplicar mesures alternatives, Espanya és un dels estats europeus amb una taxa més baixa de presó preventiva. El Consell d’Europa afirma que, en comparació amb altres territoris, aquí s’aplica menys, però sol durar més temps.

En el cas dels delictes greus, com el d’en Kaled, poden passar entre dos i quatre anys fins que surti la data del judici. “No sóc conscient que podria estar molts anys tancat“, admet el protagonista del pòdcast.

La presó preventiva és una frenada en sec a la vida de moltes persones. L’APDHE apunta que, a més, és una pèrdua de drets respecte als condemnats. No disposen de permisos, tenen restringides les comunicacions i els és més difícil preparar la defensa, fins al punt que molts opten per acceptar els càrrecs i pactar per sortir com més aviat millor.

Sentència absolutòria

“La recompensa econòmica no em retorna els estudis, prefereixo estar en llibertat que els diners”, afirma en Kaled. Quan algú que ha estat en presó preventiva és condemnat, se li resta el temps que ha estat privat de llibertat a la condemna total.

Si la sentència és absolutòria, hi ha una indemnització. Un estudi de les universitats de València i Las Palmas conclou que la mitjana diària que es paga actualment és d’uns 24€. És el preu mitjà d’un dia de llibertat.

L’import es calcula segons l’impacte econòmic de la privació de llibertat i el mateix estudi conclou que no cobreix les despeses que genera l’empresonament. Començant pel cost del procés judicial i la defensa, continuant per les despeses inevitables com pot ser un pis o la manutenció dels fills, i acabant per l’impacte psicològic i d’estigma social que comporta passar per la presó.

“Hem de pensar en positiu”, reflexiona en Kaled, “si em condemnen, ja parlaré amb educadors i psicòlegs de la presó, però per ara prefereixo no pensar-hi“.