Per què la Mare de Déu de la Mercè és la Patrona de les presons?
Són moltes les presons on, en el dia d’avui se celebra la festa de la seva Patrona: la Mare de Déu de la Mercè. Són molts segles de tradició dels que corroboren aquesta especial dedicació dels mercedaris i de la vocació de la Mercè pels que pateixen captiveri, pels presos i pels esclaus, d’on neix realment aquesta devoció.
Santa Maria de la Mercè és certament una invocació antiga que expressa un aspecte essencial del misteri de Maria, evocant la seva presència maternal i misericordiosa a favor dels fidels cristians “que es troben en perills i ansietat, perquè, trencades les cadenes de tota opressió , assoleixin la plena llibertat del cos i de l’esperit “.
És la patrona dels captius, no només físics, sinó també captius espiritualment i de tots aquells que són els més marginats de la societat.
Mercè, a l’Edat Mitjana era sinònim de misericòrdia, pietat o compassió, exercida envers aquells que es troben privats de llibertat i en perill de perdre la seva fe cristiana. “La misericòrdia mercedària és efectiva i afectiva, no humilia la persona humana, sinó que la redimeix i allibera, la dignifica. D’aquesta misericòrdia està necessitat el món actual “, explica l’orde dels mercedaris.
Carisma alliberador
Fins vigílies de la Revolució Francesa, els mercedaris cridats per la Mare de Déu de la Mercè, van redimir uns 70.000 captius i professaven un quart vot: “quedar en ostatges, si cal, en lloc d’un captiu, sobretot si la seva fe perillava”.
En 1779 l’Ordre de la Mercè realitzava l’última redempció de captius; l’esclavitud quedava oficialment suprimida. Després de l’abolició oficial de l’esclavitud al segle XVIII, s’obre una nova etapa per a l’Ordre de la Mercè, de reflexió i recerca d’una acció carismàtica i redemptora que sintonitzi amb els orígens de la nostra Ordre.
Ja no existeixen els captius per la fe, ni els esclaus, però hi ha noves formes de cautvitat: els refugiats, exiliats, immigrants o presoners són els preferits d’aquesta congregació que busquen la defensa dels drets de tots aquells que estan mancats de llibertat.
Carisma actual
La lectura del seu carisma-missió actual està definit al número 16 de les seves Constitucions: «Les noves formes de captivitat, constitueixen el camp propi de la missió i quart vot mercedaris, es donen allà on hi ha una situació social en què tenen lloc les següents condicions:
1a és opressora i degradant de la persona humana;
2a neix de principis i sistemes oposats a l’evangeli;
3a posa en perill la fe dels cristians; i
4a ofereix la possibilitat d’ajudar, visitar i redimir les persones que es troben dins d’ella