Quan les presons serveixen per reinserir els que han errat
Envoltat d’un barri residencial amb cases agradables i cuidats jardins s’alça un edifici del segle XIX de línies austeres però senyorials. Podria ser el campus d’alguna prestigiosa universitat europea. Però no ho és. Es tracta de la presó de Hèlsinki (Helsingin vankila en finès), al districte de Kalasatama de la capital finlandesa. Un versicle de la Bíblia, en suec i en finès, rep els visitants: Si tornes al Senyor, el teu Déu, va dir el Senyor, el teu Déu donarà volta al teu presó, i tindrà misericòrdia de tu.
No hi ha reixes ni escorcolls ni l’obligació de deixar claus o telèfons. Allà hi ha clients, així es denominen a aquells que purguen condemnes de servei a la comunitat -les conegudes per nosaltres com probations-, però que per extensió arriba a tots els presoners. Si són joves, se’ls diu alumnes.
Finlàndia és el país amb menys quantitat de presos per habitant a Europa (52 cada cent mil) i alhora amb el mínim de policies per habitant (149 cada 100 mil). Per establir una comparació, Estats Units té 750 presos i 248 policies per cada 100 mil habitants. Una curiositat de Finlàndia és que posseeix el mínim de policies per habitant de tot Europa i no obstant això es resolen en aquest país més del 90% dels delictes greus.
Els únics que estan apartats en un pavelló especial són el que han comès ofenses sexuals, explica Cherif, un dels interns. Sembla que es tracti d’un codi universal que els presos repudiïn als violadors. Projecten en aquestes conductes el risc que corren les seves famílies, a les quals ells no poden defensar estant empresonats.
No al càstig
Jouko Pietilä, director general de la presó, afirma que “nosaltres no creiem que el que perfecciona a la justícia sigui el càstig. El càstig al culpable és la concreció de la venjança personal a través de la vindicta pública. La societat no millora amb això, el patiment no millora a ningú ni desanima el delicte. Per contra, l’estimula”.
De les 26 presons que hi ha a Finlàndia, les dues terceres parts són de règim tancat. N’hi ha altres obertes amb moltes llibertats i confort, amb cases espaioses enmig d’un gran parc. En elles no hi ha portes ni panys i els presos tenen cel·lulars, fan les compres a la ciutat i gaudeixen de tres dies de llicència cada dos mesos. Per què no s’escapen? Simplement perquè els van a atrapar i això implicaria purgar la seva pena en una presó de règim tancat.
Sense arribar a això, la de Hèlsinki té sales d’estar amb butaques, televisors plasma i taules que bé podrien ser d’un confortable hotel. Tenen sauna (a Finlàndia no es consideren un luxe), pistes multifunció amb sostre i gimnasos amb aparells moderníssims, amb àrees per a musculació, activitat aeròbica, etcètera. Els presos poden rebre visites íntimes de les seves esposes o també familiars amb els seus nens. Per això cal departaments perfectament condicionats, amb cuina, jocs per a nens i una habitació amb llit de matrimoni.
Una societat integradora
La gent té incorporat un sistema de valors que són els que van dissenyar la societat en què vivim avui i que no volen canviar. Els drets humans estan en el pinacle d’aquesta escala axiològica i ningú considera possible alterar-los per una qüestió de diners.
Aquest comportament col·lectiu és, a més, l’antídot que treu de l’escenari de decisions a polítics populistes que pressionen o fan declaracions clamant per mà dura envers els criminals.