“Cristina” (nom fictici) va néixer a la presó perquè la seva mare hi complia condemna. 31 anys després hi ha tornat com a interna. Va aprendre de nena a robar per comprar droga. Al principi, se l’entregava a la seva mare. I amb els anys, ella també s’hi va enganxar. Ara fa dos anys que està neta gràcies, segons diu, al naixement de les seves filles, a qui vol donar les oportunitats que ella mai va tenir. En el desè podcast de “Temps mort” explica una trajectòria personal complicada però esperançadora. Diu que abans es menjava la presó, però ara admet que la presó se la menja a ella. Vol llibertat i una oportunitat per començar de nou.

(Article de Temps Mort)

Les conseqüències de la droga: “La mare va morir als meus braços quan tenia 12 anys”

7 de cada 10 persones empresonades ha consumit substàncies addictives alguna vegada a la vida

La Cristina diu que d’adolescent estava enfadada amb la vida. No l’ha tractat gaire bé. Va néixer entre les reixes de Wad-Ras fa 31 anys perquè la seva mare hi complia condemna. Després va viure a diferents centres de menors, d’on s’escapava per visitar-la quan sortia en llibertat.

“La mare estava molt enganxada i jo la cuidava. La deixava a casa per portar-li la droga, fins que va morir als meus braços quan tenia 12 anys“

De gran va seguir els seus passos i robava per consumir. Ara és interna a la mateixa presó on va créixer.

L’addicció és un dels problemes més recurrents entre les persones privades de llibertat i un dels camps de batalla de la protagonista del darrer podcast de “Temps mort”, a Catalunya Ràdio. Fa dos anys que està neta i li adjudica una part del mèrit a la maternitat.

“Vaig estar molt malament per una recaiguda amb la cocaïna i em vaig adonar que no podia acabar com la meva mare“

L’arribada de les seves filles la va fer reflexionar. Es nega a criar-les en el mateix ambient que ella va conèixer, per això treballa amb professionals del centre per desfer-se de l’addicció.

Il·lustració de Pili Buesa per al podcast “Temps mort” de Catalunya Ràdio (CCMA).

Segons dades d’Institucions Penitenciàries, el 71% de les persones empresonades ha consumit substàncies addictives alguna vegada a la vida. L’alcohol, el tabac i el cànnabis són les més habituals en una llarga llista que també n’inclou d’altres com la cocaïna, l’heroïna o els tranquil·litzants sense recepta.

Un mirall de l’exterior

El mateix informe indica que la majoria comença fora de la presó. La directora de Wad-Ras, Soledad Prieto, apunta a “Temps mort” que la població reclusa és un reflex de la societat en llibertat.

“És el que he après”, conclou la Cristina després de narrar la mort de la seva mare, les pallisses del padrastre i la posterior relació sentimental amb un home que també es drogava. Les dades mostren que el consum entre murs descendeix respecte als nivells de la població general perquè algunes internes inicien programes de desintoxicació.

A Catalunya, els tractaments d’addiccions a les presons passen per un seguiment d’analítiques obligatòries i sessions de teràpia grupals i individuals.

Les preses també poden participar en el programa de metadona per substituir el consum d’opiacis com l’heroïna i en el programa PIX, d’intercanvi de xeringues, per reduir el risc de contagis de malalties per haver compartit material per punxar-se.

A més, les intervencions motivacionals i l’educació en salut són dos dels eixos més importants contra la droga. La Cristina ho té clar:

“Ara tinc forces per continuar endavant perquè veig que em donen oportunitats i confien en mi“

Combinació fatal

Salut calcula que al voltant del 40% de les dones empresonades a Catalunya són pacients cròniques de salut mental, mentre que en la població general el percentatge es redueix al 4%.

Entre les internes hi ha una alta prevalença de trastorns d’ansietat, de personalitat i d’esquizofrènia. A la manca de recursos per oferir tractaments especialitzats, se suma l’estreta relació d’algunes amb les addiccions. Un còctel difícil de gestionar des d’un centre penitenciari. La privació de llibertat passa factura:

“Abans em menjava la presó, he estat molt dolenta aquí dins i he causat molts problemes, però ara la cel·la em pesa i és la presó la que em menja a mi“

Amb la mirada en el futur, afirma que vol donar a les seves filles les oportunitats que ella no va tenir. I li demana el mateix a la societat: “Que no em deixin fora, que em donin la llibertat per començar una nova vida perquè soc forta i aprenc dels errors”.

La Cristina està convençuda que ho aconseguirà.