Capítol 1: la doctora de Wad-Ras
Després de 30 anys a la consulta de Wad-Ras, Carme Sánchez no s’imagina a cap altre lloc. És la metgessa de la presó de dones de Barcelona i la primera protagonista de Temps Mort, un projecte dedicat a escoltar les veus de les persones que han vist les seves vides travessades pels murs d’una condemna. Internes, funcionàries, treballadores, voluntàries, familiars Totes conviuen amb la presó i les seves conseqüències.
Com és el dia a dia de la metgessa? Quina mena de casos atén? A través de la seva experiència, descobrim la salut física, mental i emocional de les dones privades de llibertat.
Patologies a presó
La meitat de les dones empresonades descobreixen que tenen una patologia un cop estan tancades
El gènere i la classe social són dos factors clau per a la mala salut a les presons de Catalunya, on també augmenta el risc a desenvolupar addiccions i malalties mentals
“Com que les dones hem tingut sempre el rol de cuidadores, quan arribem a un lloc així, on hi ha algú que et cuida, et deixes.” Podria referir-se a un spa, però res més lluny de la realitat. La doctora Carme Sánchez parla de la presó de Wad-Ras, on passa consulta des de fa més de 30 anys.
En el primer capítol del podcast “Temps mort”, Sánchez explica com les internes del Centre Penitenciari de Barcelona visiten més el metge en situació de reclusió que en llibertat. Quan són al carrer, com moltes altres, no tenen temps per atendre les seves necessitats mèdiques, i entre reixes, si una cosa sobra, és el temps.
El Departament de Salut calcula que a més del 43% de les recluses que van entrar a la presó a Catalunya entre el 2015 i el 2018 se’ls va detectar alguna patologia de la qual no tenien constància fins al moment. Segons l’informe, en els tres primers mesos després de l’ingrés, és habitual diagnosticar problemes dentals i maxil·lars, artrosi o hipertensió.
Il·lustració de Pilarín Bayés
L’octubre del 2020, Justícia comptabilitzava 510 internes a centres penitenciaris catalans. Per a algunes, la revisió de la metgessa és un dels primers contactes amb el sistema de salut pública, ja sigui perquè són estrangeres sense targeta sanitària o perquè, malgrat tenir la nacionalitat o la documentació en regla, no solen passar pel CAP.
L’informe mèdic de cada persona que entra al despatx de Sánchez i la història de vida que l’acompanya és diferent en cada cas, però entre la població carcerària femenina hi ha perfils més abundants que altres.
L’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia apunta que a les presons d’Espanya hi ha una sobrerepresentació de dones migrades, amb escassos recursos econòmics i menys formació acadèmica. Una combinació de factors que fa més fàcil tenir un pitjor estat de salut.
Més malaltes
L’ONU estima que, a escala mundial, les probabilitats de ser pobre augmenten si ets una dona menor de 40 anys. Elles tenen l’accés al mercat laboral un pèl més complicat, reben sous més baixos i treballen en condicions laborals més precàries. I quan arriben a casa, dediquen un major nombre d’hores a les tasques domèstiques sense remunerar i es responsabilitzen de les càrregues familiars, com cuidar de les criatures o atendre les persones dependents de l’entorn familiar. Tanta dedicació als altres no deixa espai per a una mateixa.
A la presó hi ha més temps per pensar, observar-se i reflexionar. Salut calcula que les recluses passen per la consulta sis vegades més que la població general. Els motius són variats. Com qualsevol pacient, s’apropen al despatx si es troben malament, però a diferència de l’atenció primària a l’exterior, també s’hi acosten quan volen xerrar amb la doctora.
“Tenen una relació amb el personal sanitari que és difícil d’aconseguir al carrer. Busquen solucions als mals del físic, però també de l’ànima.”
Salud mental y adiccions
La medicació pautada i les revisions regulars serveixen per tractar diagnòstics amb els quals van entrar, però també aquells que han adquirit entre els murs. L’aïllament social i emocional sumat a la pressió del procés judicial provoquen o empitjoren trastorns com la depressió o l’ansietat.
El Grup de Treball sobre la Salut Mental a les Presons indica que el 40% de les persones privades de llibertat a Espanya tenen problemes de salut mental, el doble que en la població general, i que el consum de tranquil·litzants augmenta any rere any.
Als problemes psicosocials s’hi afegeix l’estreta relació de la població carcerària amb el consum de drogues. Més de la meitat de la població interna en pren de forma habitual. El mateix estudi conclou que 3 de cada 10 combinen els dos factors: les malalties mentals i l’addicció a les substàncies psicoactives, en especial, el tabac, l’alcohol, el cànnabis i la cocaïna.
“Com a professional fas allò que saps i pots. Un cop acaben la condemna, tot i que existeix un programa de seguiment per part de l’atenció primària, la majoria deixen de cuidar-se perquè tornen a les mateixes condicions de vida que els han portat fins a Wad-Ras.”
Per a algunes, la privació de llibertat ha estat una oportunitat per accedir a la sanitat que no havien tingut abans, una porta d’accés a la salut que una part de la població té tancada o, com a mínim, menys accessible. Per a d’altres, ha significat un empitjorament de l’estat mental i físic, una pausa o un accelerador de la seva qualitat de vida.
