Capítulo 4 de “Temps Mort”: Sara, una mare a la presó
La Sara mira per la finestra de la presó i diu que li fa por sortir. La protagonista del nou podcast de “Temps mort” està en presó preventiva, a l’espera de judici. La inquieta tot el que pugui passar quan estigui en llibertat, però alhora té ganes de sortir per retrobar-se amb el seu fill José Antonio. En paral·lel està immersa en la denúncia del pare del nen per maltractament. Com moltes altres companyes, ha estat supervivent de la violència masclista i ara vol recuperar la seva vida. Potser per això s’apunta a tots els tallers i formacions de Wad-Ras, per estar preparada per al que vingui quan trepitgi el carrer.
[Article de Temps Mort, Catalunya Ràdio]
8 de cada 10 dones empresonades han patit violència de gènere
El 14% dels infants que han presenciat episodis de violència cap a les seves mares també han estat víctimes directes dels cops
Sara Blasco té por que la seva exparella canviï la versió dels fets al judici i li caiguin més anys dels que es pensava. “Jo no ho volia fer, però em va amenaçar i va dir que mataria el meu fill si no li feia cas”, explica en l’entrevista de “Temps mort“.
La protagonista del podcast de Catalunya Ràdio és interna a la presó de Wad-Ras i, com moltes de les seves companyes, ha sobreviscut a la violència de gènere. Des dels cops que li propinava el pare de la criatura, fins al xantatge de la segona parella, amb qui va cometre els delictes que l’han portat a estar a la presó preventiva.
Institucions Penitenciàries calcula que més d’un 85% de les recluses a l’Estat han patit maltractament, una xifra molt superior a la de la població general, que se situa per sobre del 34%. Des del 2009, Justícia ha implantat programes específics en espais carceraris catalans per treballar conceptes com la desigualtat entre homes i dones, i la violència que se’n pot derivar.
“Vaig donar a llum amb set mesos perquè em va donar un cop de peu a la panxa”
Segons explica, el pare de la criatura estava gelós perquè les prioritats havien canviat. De sobte, el futur bebè era més important que ell. Les posteriors agressions al seu fill van ser la gota que va fer vessar el got. En paral·lel al judici pels seus propis delictes, està immersa en la denúncia que ha interposat per maltractament.
El Departament d’Interior estima que gairebé el 14% dels infants que han presenciat episodis de violència cap a les seves mares també han estat víctimes directes dels cops i afegeix que els menors sovint són utilitzats com a eina per fer-les patir psicològicament. Ho va fer el pare del nen, i també la seva exparella.
Soles: Famílies matrifocals
Blasco admet que era conscient que allò que feia era il·legal, però es justifica:
“Estava amenaçada perquè deia que li faria mal al meu fill, i si li fan alguna cosa a ell m’ho fan a mi.”
L’informe de l’associació SURT, que analitza els engranatges del masclisme en contextos penitenciaris, apunta que el 33% de les empresonades a Catalunya declaren que han actuat sota xantatges. La Sara reconeix que va delinquir per necessitat: “sense feina ni ajuda, havia de criar el meu nen sola”.
Ver esta publicación en Instagram
El mateix estudi indica que hi ha un alt percentatge d’internes que pertanyen a “famílies matrifocals“, és a dir, unitats domèstiques on elles són les úniques responsables d’obtenir recursos per sobreviure. Una situació així no hauria de suposar un problema si no fos pel context d’exclusió social en què es veuen submergides les dones que són a la presó.
Les Regles de Bangkok, les normes mínimes aprovades per les Nacions Unides el 2016 sobre el tractament de les persones en reclusió, mencionen que qualsevol sistema judicial hauria d’optar per penes alternatives a la privació de llibertat per a les internes que siguin mares. Des del 2010, Justícia ha reduït la població carcerària un 26% i s’apliquen més condemnes relacionades amb els treballs comunitaris i l’assistència a cursos, però no és la tònica generalitzada.
El temor a l’exterior
La Sara diu que mira per la finestra de l’habitació i prefereix no trepitjar el carrer:
“Tinc por de sortir perquè no sé què passarà quan estigui fora”
No és un sentiment casual. L’estudi de la Fundació Atenea, “Les germanes caigudes”, conclou que l’excarceració és més problemàtica per a les dones perquè es veuen obligades a assumir immediatament més funcions de cuidadores que els homes. La directora de Wad-Ras, Soledad Prieto, ja n’alertava en el tercer capítol de “Temps mort”:
“És un fracàs del sistema que algú se senti més segur a la presó que a l’exterior”
La violència de gènere deixa empremta
Les supervivents del maltractament poden desenvolupar estrès posttraumàtic, trastorns mentals, fòbies i una baixada de l’autoestima. Recuperar o construir de nou una vida de qualitat no és senzill. Tot i la incertesa amb què mira al futur, retrobar-se amb la família és la principal motivació de Blasco a l’hora de participar en els programes de reinserció. Quan va entrar pesava 40 quilos, però ara ja va pels 51 i se sent més forta.
