Carme Forcadell no va imaginar mai que acabaria a la presó. Ara ens parla des del centre penitenciari de Wad-Ras, on passa les nits després de complir la quarta part de la condemna d’11 anys i mig que li va imposar el Tribunal Suprem. En una conversa íntima amb Núria Ortín, l’expresidenta del Parlament de Catalunya explica com és el seu dia a dia, quina relació té amb les companyes internes i quines mancances ha detectat al món penitenciari, un sistema que defineix com a tancat i desconegut per a la majoria.

[Article de Temps Mort, Catalunya Ràdio]

Carme Forcadell: “Ningú sap què passa dins d’una presó”

L’expresidenta del Parlament explica les mancances del món penitenciari, un sistema que defineix com a tancat i desconegut

Carme Forcadell no va imaginar mai que acabaria a la presó. En el nou capítol del podcast “Temps mort” de Catalunya Ràdio, l’expresidenta del Parlament ara ens parla des del centre penitenciari de Wad-Ras, on passa les nits després d’haver complert una quarta part de la condemna d’11 anys i mig que li va imposar el Tribunal Suprem.

Fins al 2018, mai havia trepitjat una cel·la i no sabia què significava estar privada de llibertat. Entre murs ha conegut una realitat que sovint es menciona en els discursos polítics que se senten al mateix Parlament del qual ella era la presidenta.

“La presó és l’únic sistema tancat del qual no pots saber què passa dins. Tots sabem que existeix l’exclusió social, però aquí l’he viscut directament perquè les dones amb qui convisc la pateixen”

Passa les nits a Wad-Ras, l’únic centre penitenciari de Catalunya ubicat en un nucli urbà. La majoria de presons al país estan situades als afores de les ciutats, lluny de qualsevol mirada. Els quilòmetres de separació es transformen en distància social. Només aquelles persones que hi treballen o tenen algú estimat entre barrots saben com funciona el món penitenciari. “Ningú comprova si és un sistema vàlid”, diu Forcadell.

El tancament

Quan parla de les companyes comenta que “moltes dones empresonades també han estat víctimes”. Justícia calcula que més del 70% de la població reclusa femenina està involucrada en delictes econòmics i de tràfic de drogues, i que la majoria provenen d’un context d’exclusió social. La càrrega de desavantatges culturals, educatius, laborals i econòmics incentiven la decisió de buscar-se la vida amb mitjans il·legals.

“En alguna cosa hem fallat com a societat si una dona diu que s’estima més perdre allò més preuat, que és la llibertat, perquè té una vida millor a la presó“

La Constitució espanyola deixa clar que la privació de llibertat està orientada a la reinserció social, però Forcadell remarca la importància de generar oportunitats abans, durant i després de la condemna:

“A la presó no decideixes res perquè tot ho fan altres per tu. Algunes internes fa molts anys que no prenen cap decisió”

Les persones recluses experimenten l’aïllament de l’exterior, però també conviuen amb horaris estrictes i normes rígides que dificulten el desenvolupament de l’autonomia personal.

Serveis Penitenciaris admet que la presó és una institució que tendeix a despersonalitzar, fomentar la dependència i disminuir el nivell d’autoestima.

La llibertat

El tercer grau permet a Carme Forcadell retrobar-se amb els nets, la mare i el seu entorn proper. Com a qualsevol presa, el temps entre reixes li passa lent i compta les hores per veure la família i sentir-se lliure de fer el que vulgui, però l’experiència no és igual per a tothom.

Il·lustració d’Elva Lombardía per al podcast “Temps mort” (Catalunya Ràdio)

“La llibertat ha passat de ser un concepte filosòfic a ser palpable“

L’estudi “Dones i presó” qüestiona el model de rehabilitació de les presons catalanes perquè retorna la persona a la situació anterior i procura rehabilitar-la només pel delicte comès, sense tenir en compte el context del qual prové. Fora no haurà canviat res. Només hi haurà un factor nou: l’estigma social.

Entitats com el col·lectiu Cassandra, format per exrecluses, diuen que la presó castiga doblement la població femenina pels delictes comesos i per haver fallat com a mares, esposes i dones.

El sistema falla

Forcadell valora la implicació del funcionariat i les persones voluntàries:

“A Wad-Ras fem moltes activitats i el fet d’estar al centre de Barcelona facilita que hi vingui més gent”

La tornada d’algú a la llibertat després de cometre un delicte hauria de ser d’interès general. Però a banda de la participació comunitària, l’expresidenta posa l’accent en les mancances estructurals que ha detectat al sistema penitenciari.

“Moltes persones coneixen l’advocat d’ofici 30 minuts abans del judici i això no garanteix el dret a una bona defensa“

Reivindica la reforma de la presó preventiva i recorda que a cap país d’Europa pots estar tants anys tancada sense una sentència que et declari culpable.
Carme Forcadell parla en el podcast “Temps mort” de la seva experiència personal i de l’impacte psicològic que ha tingut en ella l’empresonament, però treu una conclusió útil de l’experiència.

“Si la nostra estada serveix per fer una institució més oberta, perquè la gent s’interessi i perquè aquestes noies puguin tenir més oportunitats, crec que haurà valgut la pena“

El seu perfil públic ha generat ressò en els mitjans de comunicació i els focus s’han dirigit cap a les presons.