La població reclusa de la província (concentrada a les presons de Castelló i Albocàsser) viu aquesta crisi sanitària internacional del coronavirus amb unes dificultats especials. Si bé és cert que el tancament sobtat no va tenir en ells el mateix efecte directe que a la resta de la població, les seves escasses llibertats s’han vist seriosament minvades per la pandèmia i la desescalada va molt poc a poc.

Els protocols davant casos sospitosos del covid-19 es van extremar des de l’inici davant el risc d’un contagi massiu en els centres penitenciaris. No és per a menys. Com assenyalen sindicats i metges a El Periódico Mediterráneo, l’entrada de virus a la presó podria tenir conseqüències molt greus al no poder garantir la distància de seguretat entre presos.

Cap reu positiu

De moment, cap dels dos centres de Castelló han tingut casos positius entre els seus gairebé 1.800 interns (un reu d’Albocàsser va ser ingressat a l’Hospital General al presentar símptomes compatibles, però les proves van descartar la infecció. Per la seva banda, entre els funcionaris de presons de la província s’han donat únicament 11 positius per covid-19 a Albocàsser (hi ha més de mig miler de treballadors) i un únic afectat a la capital de la Plana.

Des que va ser decretat l’estat d’alarma a Espanya, no s’han tornat a celebrar vis a vis entre els murs de les presons, pel que ha estat impossible per als reclusos reunir-se amb els seus familiars. Institucions Penitenciàries sí va reprendre a finals de maig les visites de les famílies als presos, encara que només en locutoris amb mampares.

Aïllats després d’un permís

Una altra de les particulars mesures que ha d’afrontar la població reclusa la troba al tornar d’un permís penitenciari (normalment de cinc o set dies). Els interns han de romandre en aïllament preventiu 14 dies per assegurar que no són portadors del virus. En lloc d’anar a la seva cel·la i conviure amb la resta dels reus, es queden al departament d’ingressos.

El mateix succeeix quan han d’acudir a l’hospital per qualsevol motiu de salut o als jutjats. Al tornar, estan obligats a aïllar-se durant 14 jornades. Segons fonts de presons consultades, molts dels presos arriben, fins i tot, a rebutjar acudir a l’hospital per motius mèdics per no haver de romandre sols a la seva tornada al centre penitenciari.

La distància entre presos

Durant els horaris de menjars, les presons de Castelló intenten fer torns per espaiar els interns i evitar massificacions, encara que després conviuen al pati amb normalitat. Des dels sindicats incideixen que mantenir les distàncies a la presó és molt complicat, per no dir impossible.

A causa de la situació excepcional provocada pel coronavirus, els reus tenen permís per romandre a les seves cel·les si ho desitgen durant els matins i les tardes (abans estaven obligats a sortir al pati).

Trucades de vídeo a familiars

La suspensió dels vis a vis el passat 12 de març com a mesura de prevenció va suposar un cop per a la població reclusa i les seves famílies. Per això, han augmentat des de llavors tant el nombre de trucades, com el temps per fer-les. Fins i tot han adquirit dispositius electrònics per a la realització de certes videotrucades autoritzades. Les mateixes tenen una durada de cinc minuts i permeten als interns veure els seus cercles pròxims en moments concrets, com ara després del naixement d’un nadó.

Sense vis a vis no hi ha droga

A l’haver suspès fins a nou avís els vis-a-vis, la introducció de droga a les presons per aquesta via ha desaparegut. Fonts de presons asseguren que totes les restriccions derivades de la pandèmia han eradicat la introducció d’estupefaents. És vox populi que les visites són el moment que aprofiten molts reclusos per aconseguir cocaïna, heroïna o haixix. Els tribunals de Castelló jutgen casos d’aquest tipus cada mes. Entre els interns hi ha ara més síndrome d’abstinència, però compensen la manca de drogues amb la ingesta de medicaments.