El Camí bé val una reinserció
Més de cent reclusos, de quinze presons espanyoles, culminen el Camí de Santiago en una iniciativa de Pastoral Penitenciària
El secretari general d’Institucions Penitenciàries i el bisbe responsable de la Pastoral Penitenciària es van unir al grup durant els últims quilòmetres
[Article i fotos extretes de varis mitjans de comunicació de premsa escrita]
Van partir de quinze presons repartides per tota Espanya: les tres d’Aragó, A Lama, Bonxe, Soto del Real, Algesires, Port de Santa María, Palma… Acompanyats per un total de quaranta-cinc voluntaris i mig centenar de funcionaris de presó, els reclusos van iniciar l’expedició per grups, en total tretze grups diferents que es van distribuir per les diferents rutes jacobees. Eren 110 reclusos, entre ells entorn d’una dotzena de dones, que van realitzar diversos trams del Camí arran d’una iniciativa de Pastoral Penitenciària de la Conferència Episcopal. Florencio Roselló, el director d’aquest departament, resumeix una activitat en la qual no es va registrar ni un sol incident i que no va necessitar de vigilància ni Guàrdia Civil, “aquí no es distingia entre presos i funcionaris, fins al secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Luis Ortiz González, va fer l’últim tram com un pelegrí més”.
Uns dies després, tots els reclusos dels tretze grups es van retrobar en el Monte do Gozo en una jornada d’activitats i un menjar de confraternització en San Martín Pinario, on van compartir les seves experiències. El dia es va tancar amb la missa del pelegrí, que va presidir l’arquebisbe de Santiago de Compostel·la, Julián Barrio, acompanyat del bisbe de Mondoñedo-Ferrol, Fernando García Cadiñanos.
Roselló insisteix a visibilitzar aquesta iniciativa que demostra que aquestes persones poden integrar-se en la societat, “i que no són millors ni pitjors que jo”; també explica que “la presó és un món ple de fracàs. L’aconseguir fer el Camí els ajuda molt. La relació entre ells també els ve molt bé. També han participat funcionaris que volen fer l’experiència amb ells i també els ajuda a viure i relacionar-se amb ells amb normalitat”.
La veu dels interns
Un dels moments més emotius de la jornada va ser escoltar el testimoniatge que van donar tretze reclusos, un per cada grup, sobre l’experiència que van viure aquests dies. “Ens hem sentit capaços de tornar a les nostres vides amb confiança” van ser alguns dels sentiments que es van compartir amb els testimoniatges. També van anar expressant, amb agraïment, la felicitat que pot donar simplement caminar amb la teva motxilla; i l’oportunitat i confiança que ha suposat poder participar en aquesta iniciativa que alguns van qualificar com “un trofeu que mai oblidaré”.
En la invocació a l’Apòstol, realitzada per dos reclusos de Mallorca es va demanar l’energia moral i espiritual necessària per a la redempció personal, així com l’obertura de la societat a la dura realitat de la presó i la major implicació d’aquesta i dels poders públics als camins de reinserció social.
No van faltar la petició d’aplaudiments per a tots els que els han acompanyat en aquest camí i els acompanyen també en el seu dia a dia en el camí dins de la presó.
Una experiència necessària
L’experiència va resultar enormement positiva per als interns i internes que van tenir ocasió de gaudir-la, en un ambient de sana convivència amb els valors d’esforç, solidaritat, trobada humana i espiritual, i el perdó, que el Jubileu representa.
La presó ha de deixar de ser una realitat ignorada, i ocasions com aquesta ajuden a donar visibilitat per a humanitzar i normalitzar aquesta realitat.
