[LA VANGUARDIA]

L’Orde de la Mercè porta inscrit l’altruisme i el sacrifici en el seu ADN des de fa més de vuit segles. Un quart vot distingeix els mercedaris d’altres congregacions religioses. A més de les tradicionals promeses de pobresa, obediència i castedat, ells han afegit una més que ho diu tot: alliberar a altres persones més febles, encara que els costi la vida. Només així s’entén el cognom d’aquesta comunitat…

L’Orde de la Mercè i la Redempció dels Captius va néixer a Barcelona el 1218 per l’alliberament dels cristians presos dels musulmans. La tasca dels mercedaris aconseguir el seu apogeu entre els segles XVI i XVII, al costat dels trinitaris (els responsables que avui puguem gaudir del Quixot: ells van alliberar a Cervantes a Alger). Es calcula que a almenys un miler de mercedaris van morir per alliberar 60.000 persones al llarg de la història.

Però la història no ha acabat i aquesta xifra està incompleta. Ja no hi ha presos de religió (no com Cervantes), encara que sí un altre tipus de captius. La presó, la manca de recursos, la pobresa extrema… a aquestes persones consagra la seva existència la Fundació Obra Mercedària. Una de les seves seus és a la plaça Castella, al cor de Raval, a Barcelona. Per aquí aterren sovint éssers vinguts d’altres planetes.

Cervantes va estar oblidat del món cinc anys, fins 1580. Alger era aleshores el major niu de pirates de la Mediterrània. Segurament quan va recuperar la llibertat i va tornar a Espanya, no li va costar adaptar-se. La vida no havia canviat tot just. La Fundació Obra Mercedària, però, atén avui a presos que han passat més temps entre reixes que en llibertat. “A la seva sortida se senten com si els haguessin deixat anar a Mart: no entenen res”.

La frase de Mart és d’Auxi Sánchez, educadora social d’una de les cases d’acollida de l’Orde, la de Sant Feliu de Llobregat, a Barcelona. Ella i companyes menys experimentades i que comencen a donar els seus primers passos, com la psicòloga Laura García, coneixen casos extrems. Presos de 40 o 60 anys que han passat mitja vida tancats, complint condemna, acumulant penes o entrant i sortint.

Quan recuperen definitivament la llibertat, res és com era. Fins i tot els carrers han canviat. Ara es poden pagar compres amb un rellotge o amb un telèfon mòbil. De fet, els telèfons es fan servir gairebé per tot menys per parlar. Després de tant de temps en un lloc amb pocs espais oberts i il·luminació artificial, el bullici de la ciutat d’abans de la pandèmia els causava ansietat, vertígens, desorientació…

Aquestes persones necessiten aprendre a caminar. La fundació els facilita crosses. El seu objectiu prioritari, però no l’únic, són els que no tenen xarxa: sense família, sense casa, sense feina. A més de a Espanya, els mercedaris són presents a El Salvador, Guatemala, Moçambic, Panamà i Veneçuela. Allà han après quanta raó tenia Concepción Arenal quan deia: “Obriu escoles i es tancaran presons”.

“L’educació és la major i més efectiva manera de prevenir el delicte”, diu Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària. El seu etern somriure és el millor ambaixadoradel projecte, tot i la duresa de les situacions que veu diàriament. Núria espera per parlar amb Betlem Roman, treballadora social especialitzada en criminologia i un pont entre l’orde i les presons.

L’espera s’allarga perquè Betlem té molta feina avui. Sempre la té. Mentrestant, un dels gairebé 900 voluntaris de la fundació, Enric Valls, puja i baixa escales per ordenar les peces de l’armari. Perquè aquesta casa també és un armari per a persones sense recursos del Raval. Un armari i un rebost: el banc d’aliments dels mercedaris atén cada mes a cent famílies desfavorides del barri.

Tot es fa sense proselitisme, sense retrets. L’any passat, 44.469 presos van aprendre així que una persona és molt més que els seus errors i que tots mereixem una segona oportunitat. Val la pena? Que contesti Antoni, que gràcies al quart vot va aconseguir refer la seva vida, fundar una família i trobar una feina. Un dia va venir a veure a Betlem per dir-li només una cosa: “Gràcies”.

Radiografia de la solidaritat

L’orde dels mercedaris treballa a l’interior de les presons, dóna refugi en cases d’acollida i ajuda a ex-presos. També a famílies sense recursos, refugiats, dones maltractades, nens i joves sense oportunitats, drogoaddictes i víctimes del tràfic de persones. Té escoles, centres de formació i menjadors socials. Aquestes són algunes de les seves xifres del 2019: 13 llars de reinserció i acollida, 854 voluntaris, 1.139 àpats diaris, 6.699 alumnes i 44.469 reclusos atesos a Espanya, Amèrica i Àfrica.