El règim obert: una porta d’entrada a la reinserció
Amb la pandèmia s’han potenciat mesures que faciliten la transició cap a la llibertat dels presos. Els experts esperen que aquests canvis es quedin, però reclamen més oportunitats per a dones, persones migrades i joves
[Article extret parcialment del Diario Público]
Sortir de la presó, si no hi ha un bon procés d’acompanyament, pot ser un camí molt difícil de recórrer. És per això que diversos experts a Catalunya aposten pels règims oberts, ja sigui amb els permisos de sortida en el segon grau o atorgant el tercer grau, en el qual una persona privada de llibertat pot anar a dormir a la seva casa sota la tutela del centre penitenciari i els seus treballadors.
Amb aquests permisos i obertura s’introdueixen a poc a poc en el món laboral, familiar i emocional. Segons el vocal de tercer sector i justícia en el Col·legi de Criminòlegs, Sergi Fortià, una sortida progressiva al llarg de la condemna dóna millors resultats per a reduir la reincidència delictiva. Segons la recerca pròpia del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, la taxa de reincidència penitenciària en llibertat condicional va ser del 9,5% en 2018, la xifra més baixa en els últims 27 anys.
Taller de dibuix a Wad-Ras
El psicòleg de l’equip de tractament del centre penitenciari Ponent Joan R. afegeix que alguns interns demanen fer més sortides quan veuen que se’ls acosta el final de la condemna per a anar-se adaptant. “L’acompanyament per a la sortida ha de començar des del primer moment en el qual entren”, apunta. En aquest sentit, explica que l’acompanyament psicològic serveix perquè els interns vegin què va passar quan van cometre el delicte, i que prenguin decisions diferents si es troben enfront de situacions on van prendre les eleccions errònies. A més, afegeix la importància de treballar les emocions. “El pensament pot ser molt creatiu i tot s’acaba justificant. Es tracta de treballar l’autoconeixement emocional per a avaluar des de quina emoció s’han comès aquestes accions i donar-li la volta”, assenyala.
L’acompanyament és integral i multidisciplinari, ja que es tenen en compte els aspectes de la personalitat, socials (el nucli familiar o laboral, educatius -quin és el seu nivell d’inserció social-), així com els aspectes jurídics. A partir d’aquí, els professionals avaluen, depenent de la pena o la motivació delictiva, entre altres factors, si aquesta persona pot anar directament a tercer grau.
Ara bé, per a donar el règim obert, és necessari que la persona tingui uns certs recursos econòmics, familiars o laborals que l’acullin, per la qual cosa col·lectius com a dones, joves, persones sense papers o recursos econòmics, tenen més dificultats.
Menys opcions per les dones
La vicepresidenta del Col·legi de Criminòlegs, Arantxa Hernáez Hernando, explica que s’estan creant referents de gènere dins de les presons, però quan la dona accedeix a l’itinerari d’inserció laboral té menys opcions, ja que les ocupacions estan molt dirigides cap als homes, que són la majoria de la població reclusa. A més, també dins del centre s’assumeix que la dona prioritzarà la família a l’ocupació. “Està normalitzat que la dona tingui la preferència de la cura de la família abans de dedicar-se a buscar treball, quan a l’home no se li exigeix que es quedi a cura dels nens”, detalla.
En el cas dels joves, els demanen una experiència que no tenen. D’altra banda, els que tenen problemes econòmics no entenen que per a arribar a treballar que primer han de formar-se. “Fa falta continuar apostant per programes més individualitzats per a potenciar les competències que tenen i que ells mateixos confiïn en les seves capacitats”, demanda.
Un dels col·lectius amb més problemes són els migrants, tant en la reinserció com durant l’estada prèvia a la presó tancada. “Tenen molt més aïllament, molts no han viscut al país, molts viuen al país i la condemna suposa enfrontar-se a l’expulsió, no tenen visites…”, enumera la criminòloga Marta Martí. D’altra banda, Hernáez remarca que no hi ha tants programes de reinserció especialitzats per a migrants, i que hi ha pocs professionals formats per a saber gestionar la documentació d’aquests presos en els centres. “En 2019 es va crear una oficina dins dels centres perquè no deixessin caducar la documentació i regularitzar-la, perquè hi ha un gran desconeixement sobre estrangeria”, detalla.
Taller de costura a Wad-Ras
La Generalitat aposta per les mesures alternatives
El Departament de Justícia, per a evitar que les persones sense recursos es trobin desemparades en sortir de la presó, ha activat 12 pisos de reinserció a Catalunya. En aquests pisos hi ha psicòlegs, criminòlegs, educadors i treballadors socials i solen ser gestionades per entitats del tercer sector. Pla estratègic d’execució penal d’adults (PEPA) de la Generalitat pretén incentivar les unitats dependents i més mesures alternatives. “Una millor reinserció és una millor seguretat ciutadana”, defensa Sergi Fortià.
