El Salvador entra en estat d’excepció davant una onada d’assassinats
La guerra de les ‘maras’ es dispara amb 62 crims en un dia; el Govern suspèn drets constitucionals i realitza centenars de detencions
[Article extret íntegrament del diari El Correo i fotos de AFP -excepte l’última-]
Amb l’actualitat internacional pràcticament absorbida pel conflicte a Ucraïna, l’explosiva situació que viu El Salvador a penes ha trobat lloc en els mitjans de comunicació estrangers. Però als carrers del país centreamericà, de poc més de 6,4 milions d’habitants, es lliura des de fa dies un altra guerra amb registres inquietants. En només un cap de setmana han estat assassinades 87 persones; 62 en un dia.
Allí s’està reescrivint una nova contesa contra les ‘maras‘ o pandilleros. I amb jornades letals que no es coneixien des de 2015, quan el país se situava entre els més violents del món amb una mitjana de 103 assassinats per cada 100.000 habitants. Aquesta nova ona de crims ha portat al govern de Nayib Bukele a decretar un estat d’excepció que va entrar en vigor la matinada del passat diumenge; que es prolongarà durant almenys un mes; i que suspèn garanties constitucionals com els drets d’associació, reunió o defensa.
«1.400 pandilleros capturats en només tres dies. I no, no sortiran lliures. Seguim…». Així destacava el president salvadorenc els primers efectes d’aquesta excepcionalitat constitucional en un missatge a través del seu compte de Twitter. Prolífic en aquest canal, el mandatari de 40 anys, en el poder des de 2019, no ha escatimat en retrets als qui l’acusen d’haver emprès una «persecució dictatorial i autoritària» –els demana, literalment, que treguin del país als 70.000 pandilleros que encara són als carrers–.
“A medida que vayamos arrestando a más pandilleros, más personas van a protestar por esto. Porque siempre habrá una madre de un pandillero, un familiar, un amigo que no le va a gustar que limpiemos ese cáncer. Pero si no lo hacemos ahora, ¿cuándo?”, Presidente @nayibbukele. pic.twitter.com/WjVkfG6g2b
— Casa Presidencial 🇸🇻 (@PresidenciaSV) April 5, 2022
Un assoliment sota sospita
Des de el primer moment organitzacions de la societat civil i de drets humans d’El Salvador van alertar d’un risc de militarització. Objeccions que el Govern combatia amb dades d’una suposada eficàcia que ara s’ha torçat. I de la nit al dia. Perquè Bukele destacava fa res que El Salvador havia viscut el febrer més segur en la història del país des de 1996. El feia emfàtic. «A molts ja se’ls va oblidar, però tenir 30 homicidis diaris (i un número similar de desapareguts diaris), durant tots els dies d’un mes, era una cosa normal fa a penes un govern (…) Haver aconseguit una reducció de més del 80% en els homicidis, desaparicions forçades i altres delictes, ens diu que anem pel camí correcte», destacava.
La pacificació era (fins ara) el gran assoliment que venia Bukele. Però el seu Pla Control Territorial contra les ‘maras’ no hauria estat ni tan ‘asèptic’ ni tan eficaç. El diari ‘El Faro’ destapava a l’agost del passat any que funcionaris del Govern mantenien en les presons reunions secretes amb els capitostos de les tres principals colles per a ‘congelar’ l’històric enfonsament d’assassinats.
A canvi, les tres organitzacions (‘El Faro’ cita a Mara Salvatrucha-13, Barri 18 Revolucionaris i Barri 18 Meridionals) van plantejar «una sèrie de demandes» com a «millores en les condicions de vida carceràries i beneficis per als seus membres en llibertat». El Govern nega qualsevol pacte amb organitzacions que la p ròpia legislació salvadorenca considera «terroristes» i, per descomptat, que la guerra oberta d’aquests dies tingui a veure amb aquestes negociacions de ‘claveguera’. Però l’exèrcit ha hagut de fer-se omnipresent en les grans urbs, fins i tot amb suport aeri, i es produeixen centenars de detencions cada dia. La situació està desbordada.
A les presons la situació és extrema: sense matalassos, amb els menjars racionats i amuntegats en cel·les de les quals només surten amb un estricte control policial que provoca moments tibants com els del vídeo. Els presos romanen gairebé nus, només amb uns pantalons curts i rapats. Són imatges que impacten al món sencer. Mentrestant, les detencions continuen: més de 4.000 persones en menys d’una setmana. I els seus familiars els busquen en les presons de tot el país.
