Fratelli Tutti: reflexió des de la Presó

Dilluns va tenir lloc una reunió de formació amb els Capellans de presons, responsables d’Obra Mercedària i voluntari@s.

El tema: “Fratelli Tutti: reflexió des de la Presó” amb José Luis Segòvia, sacerdot diocesà i vicari episcopal de Pastoral Social i Innovació en l’arxidiòcesi de Madrid.

“Fratelli Tutti” és la nova encíclica del Papa Francesc, signada a Assís el passat 3 d’octubre, és una crida al reconeixement mutu com a fills i filles de Déu i, per consegüent, un emplaçament urgent a la fraternitat i a l’amistat social com a mitjans de reconstrucció d’un món ferit.

Es tracta de la tercera encíclica escrita pel Papa Francesc. Aquestes paraules “Fratelli tutti” les escrivia sant Francesc d’Assís per a dirigir-se a tots els germans i les germanes, i proposar-los una forma de vida amb sabor d’Evangeli.

Entre moltes de les coses interessantíssimes que es van poder escoltar en la conferència que va impartir José Luis són:

• El Papa Pare Francisco, no és un teòleg sistemàtic, sinó un teòleg pastoral; a posat en valor aquest tipus de teologia, i “Fratelli Tutti” no deixa de ser un exercici de teologia pastoral. Les dues grans línies d’aquesta mena de magisteri serien “Evangelii gaudium” -inclusió social dels pobres- i “Laudato sí” -necessitat de la cura-.

• “Fratelli Tutti” és una convocatòria a la fraternitat universal, en clau inclusiva, connecta l’anhel de justícia i llibertat amb una pastoral penitenciara (pastoral de justícia i de llibertat).

• Cada dia, se’ns ofereix una nova oportunitat, pot ser viscuda com una nova oportunitat que generi corresponsabilitat. Això ho podem relacionar amb el principi de perfeactibilitat i amb la nostra pedagogia diària amb les persones privades de llibertat.

• El nucli dur de l’encíclica, el resum seria: en el menyspreu dels febles es reflecteixen les dificultats d’arribar a pensar en un món obert, amb un lloc per a tots els éssers humans sense excepció que incorpora als més fràgils i que al mateix temps és capaç de respectar totes les cultures.

• El Papa, enfront dels sistemes/societats tancats, aposta per pensar i per gestar un món obert. Un món obert on la gestió de la diversitat és imprescindible; és a dir, com es relacionen les diferents cultures, que és el gran desafiament del segle XXI segons els politòlegs. Hi ha tres grans maneres d’afrontar-ho:
  • Asimilacionisme: la cultura dominant absorbeix completament a la cultura més minoritària.
  • Multiculturalisme: que faria bandera de la diferència i on reivindiquem tantíssim les diferències i les singularitats que ens oblidem del que ens vincula.
  • Interculturalitat: aposta per aquells elements que ens vinculen. I l’element que ens vincula a tots amb claredat meridiana és la FRATERNITAT, més enllà de races, religions, …

• El Papa parla de la fraternitat dels valors i de la cultura dels drets, dels drets sense fronteres; perquè els drets han de ser universals.
  Els drets són el factor institucional de les necessitats humanes; per això els drets no són un element accidental, no són simplement un marc jurídic, són molt més, són un component ètic i evangèlic. Perquè els drets són la forma institucionalitzada de respondre a les necessitats humanes, i per tant, de salvaguardar la dignitat de les persones.

Per a més informació sobre l’encíclica, podeu consultar:
A manera de resum
Encíclica sencera