Interior dissenya una nova cursa per als funcionaris d’Institucions Penitenciàries
La Secretaria General d’Institucions Penitenciàries ha començat ja a dissenyar una Llei de Cossos de funcionaris de presons que en la pràctica suposarà el disseny d’una nova carrera dins el sistema per a aquests professionals i la possibilitat d’aprofitar tot el capital humà de persones molt preparades, que no obstant això, a dia d’avui exerceixen un treball que no té res a veure amb la seva especialització. Prova d’això és que més de el 95% dels que aproven les oposicions a l’actual cos d’ajudants de presons tenen grau universitari.
La necessitat d’una nova llei ve donada no només per aquesta particularitat, sinó pel fet que la carrera dins de el sistema penitenciari està regulada per dues lleis preconstitucionals: la 39/70, que regula el Cos Superior Tècnic, el Grup A, modificada mitjançant un reial decret en 2011 i que afecta només a juristes i psicòlegs, i la 36/77, de l’esmentat Cos d’Ajudants, que és el majoritari.
La idea d’Institucions Penitenciàries és refondre les dues i crear una nova Llei de Cossos en la qual es puguin tenir en compte les característiques de sistema en l’actualitat. «A més dels que vigilen els mòduls i els d’oficina, sens dubte imprescindibles, els professionals més necessaris ara, a més per descomptat de juristes i psicòlegs, són els criminòlegs, els pedagogs, els sociòlegs i els educadors socials, i el que més crida l’atenció és que tenim a molts d’ells dins de la Casa, però en altres funcions.
Aquesta primera idea nuclear d’aquesta nova llei suposarà, en la pràctica, un redisseny de la carrera dels funcionaris penitenciaris. En l’actualitat el que passa és que s’ingressa en el cos d’ajudants i als dos anys ja es pot fer oposicions a el Cos Especial. Amb la nova situació es convocarien places específiques per als professionals esmentats, que o bé entrarien directament en el Grup A per oposició, o podrien accedir-hi per concurs intern si tenen la titulació requerida.
Premi a una trajectòria
Un dels casos més cridaners és el dels educadors socials. Encara que hi ha una titulació universitària d’aquesta especialitat, el que passa ara és que aquestes places les ocupen funcionaris en l’última etapa de la seva carrera professional. D’aquesta manera es reconeix el seu treball i experiència, sens dubte també molt valuosa. La tendència, però, és que aquestes places passin a ser exercides per especialistes.
Amb els treballadors socials la situació és més problemàtica, ja que es tracta de personal laboral, la selecció no controla l’administració penitenciària tot i que els seus informes són especialment útils en el tractament del reclús. El segon dels assumptes que abordarà aquesta llei és la d’on situar els treballadors penitenciaris dins de l’Administració. Hi ha dues possibilitats sobre la taula: definir un estatut general per a ells, separant-los de la resta del funcionariat -els sindicats preferirien aquesta opció, a l’estil del que succeeix a la Policia i la Guàrdia Civil-, o bé seguir depenent de l’Administració General de l’ estat amb les particularitats del seu treball reconegudes per llei. Òbviament, la decisió última no depèn només d’Interior, ja que afecta a altres departaments.
Del que no hi ha dubte és que el treball a les presons té unes característiques molt particulars, especialment pel que fa a temes de seguretat. Els sindicats consideren que les seves reivindicacions es dilueixen dins de les de la resta dels treballadors públics que estan representats a la taula de l’Administració General de l’Estat, en què a més, pel seu nombre, aquest col·lectiu té poc pes específic. El tercer dels objectius principals seria el de reduir les nou categories actuals de centres penitenciaris, cadascuna d’elles amb les seves pròpies condicions, fins a un màxim de tres o quatre. Aquestes diferències fan que es produeixin greuges comparatius que sempre han generat malestar en els treballadors, que no entenen com amb la mateixa feina el sou és diferent en funció d’on prestis els teus serveis.
Retràs incomprensible
Finalment, i si no s’ha resolt abans per via parlamentària, s’abordaria la consideració dels funcionaris de presons com a agents de l’autoritat, una cosa en la que estan d’acord tots els partits però que per una raó o una altra no acaba de veure la llum. A més, es vol recollir a la llei que quan un treballador tingui dret a una indemnització per sentència ferma com a conseqüència d’haver patit una agressió d’un pres, i aquest es declari insolvent, sigui l’Administració la que es faci càrrec de pagar aquesta quantitat a la víctima.
La reforma, com es veu, és molt ambiciosa, i encara que de forma oficial no s’admet, demostra que el funcionari de presons és el «germà pobre» del Ministeri d’Interior, el que ha provocat un nivell de conflictivitat molt alt. Des de la Secretaria General es garanteix que tot el procés d’elaboració d’aquesta nova llei es farà en permanent diàleg amb els sindicats de presons, que per la seva part hauran de demostrar si volen la via de l’acord o prefereixen l’enfrontament continu.
Per descomptat, el que no hi ha encara és terminis, però al menys hi ha la voluntat que al llarg d’aquesta legislatura la feina estigui molt avançada.
