L’abandó de la sanitat penitenciària deixa 15 presons amb 0 o 1 metge per a l’estiu
La sanitat penitenciària afronta un període estival sota mínims i, malgrat la pandèmia de coronavirus, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska no s’ha reunit ni una sola vegada amb aquest col·lectiu
[Article extret íntegrament de Vozpópuli i fotos de ConSalud]
La sanitat penitenciària continua sent la gran oblidada pels mandataris. Al no formar part de la cartera de Sanitat i dependre directament del Ministeri de l’Interior, sol enfrontar-se a problemes de tipus burocràtic o de recursos humans. Els professionals del sector porten anys avisant que les jubilacions no són compensades amb noves contractacions ja que les condicions són molt pitjors que en la sanitat públic.
La seva situació en aquest sentit és tan precària que, segons ha pogut constatar Vozpópuli a través del Sindicat Mèdic CESM, fins a 15 centres penitenciaris afronten l’estiu amb zero o un metge. En concret, seran set les presons que hauran d’encarar part de l’estiu amb cap facultatiu.
“Esperem que ningú es posi malalt en aquestes dates“, lamenta Pedro Martínez, responsable de CESM presons. Les altres vuit presons faran front a part de l’estiu amb només un metge, xifra sens dubte insuficient donat la grandària d’alguns d’aquests centres. Aquest diari s’ha posat en contacte amb el Ministeri de l’Interior per a conèixer si existeix algun pla per a reforçar a aquest personal en el període estival, sense obtenir resposta.
Segons les dades presentades pel sindicat CESM, en aquests moments hi ha sis centres penitenciaris amb un únic metge: Conca, Eivissa, Àvila, Sòria, Alcalá de Guadaira i Alcázar de San Juan. A aquest grup cal afegir la presó de Estremera. Ara mateix hi ha dos metges en aquest centre, un interí i una altra persona que finalitza al juny. Per tant, la presó de Estremera tindrà només un metge per a l’estiu, igual que les altres sis presons esmentades.
Aquests metges gaudiran, com tot fill de veí, d’un període vacacional a l’estiu, la qual cosa deixarà els seus centres penitenciaris sense atenció mèdica durant el temps que durin els seus dies lliures. No sols això, fins i tot encara que el metge no estigui de vacances, hi haurà llargs períodes en què la presó no tindrà cap facultatiu al qual acudir en cas d’emergència sanitària. “A l’haver només un, hi haurà torns de tarda en els quals no hi haurà ningú i també guàrdies en les quals no hi haurà metge“, sentència Martínez.
No són els únics centres que passaran unes certes dificultats aquest estiu. Hi ha vuit que tenen dos facultatius i es quedaran només amb un durant els dies que l’altre agafi vacances: Villena, Múrcia 1, Terol, Huelva, Archidona, Albacete, Ocaña 2 i Burgos. Amb només tres metges i, per tant, amb dos per a uns certs períodes de l’estiu es troben 12 presons, algunes de gran grandària com Albocàsser (Castelló 2) o la de Múrcia 2.
Martínez denuncia altres casos peculiars com, el del centre penitenciari de València. La presó més gran d’Espanya compta en aquests moments amb cinc metges i una subdirectora mèdica, quan el “ràtio pacient-treballador ha de ser de 21, és a dir, aquest centre hauria de tenir 21 metges”. A més, aquests sis sanitaris agafaran vacances a l’estiu, la qual cosa minvarà més la plantilla mèdica.
Un altre cas cridaner és el de la presó de Valdemoro. Actualment compta amb al voltant de 870 interns, i l’any 2019, “què serà similar a aquest perquè en el 2020 amb la pandèmia va haver-hi menys trasllats, es van comptabilitzar gairebé 5.000 trànsits, més de 1.200 ingressos procedents d’altres centres i més de 300 ingressos de llibertat (que ingressen directament del carrer, estaven lliures, no vénen d’altres centres penitenciaris)”. Per a atendre a tota aquesta població hi ha quatre metges, però a partir de setembre quedaran només dos ja que els altres es jubilen.
Sense noticies de Marlaska
Des que va començar la pandèmia de coronavirus s’han infectat de covid 1.823 treballadors i 2.115 interns de centres penitenciaris. A més, hi ha hagut que lamentar la defunció de cinc treballadors i de nou reclusos. Malgrat la complicada situació, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, no s’ha reunit una sola vegada amb els representants de la sanitat penitenciària.
Bona prova de l’abandó de la sanitat penitenciària és que els problemes informàtics fan que les proves diagnòstiques, com les radiografies, han d’enviar-se per correu ordinari. En tota la legislatura, pandèmia a part, el Ministeri de l’Interior només ha tingut dues trobades amb els sanitaris de les presons. En cap va ser present el ministre, que va delegar en el secretari general d’Institucions Penitenciàries, Ángel Ortiz.
“Entenem que estigui molt ocupat, però, malgrat tot, confiem que ens rebi, perquè seria molt incongruent no rebre al col·lectiu al qual ha atorgat la medalla d’or al mèrit penitenciari “, sentència Martínez.
