La comunitat de Xai-Xai amplia la seva obra amb una nou Llar d’Orfes
Amb la inauguració de la segona Llar d’Orfes a Moçambic la comunitat mercedària acull fins a 24 nens que no tenen ni pare ni mare. Moçambic té un població molt jove, amb 52% de la població amb menys de 18 anys, segons dades d’UNICEF. A causa de la situació econòmica al país, els nens de Moçambic viuen unes condicions horribles, amb el 48% dels nens que viuen en condicions d’extrema pobresa.
Més de la meitat de les dones (58%) a Moçambic estan infectades pel VIH, i només una petita part d’elles reben medicaments per reduir els riscos de transmissió de la malaltia. Hi ha 2 milions de nens que viuen sense pares. Les condicions de vida dels nens són miserables, desfavorits encara més per la situació econòmica al país i el passat històric.
Una casa d’amor
Tenim una casa amb 15 nens i adolescents que viuen juntament amb la mare Catarina, i una altra amb Pedro i Zita que en aquest moment tenen 9 nens adolescents. A unes hores de Maputo, concretament a Xai-Xai, viuen 24 nens com si fossin una gran família. Són menors orfes o recollits al carrer, que mengen, dormen i estudien en aquest orfenat que té la calor i l’afecte mercedari. En aquestes dues imatges podem veure els dos últims nois que vam retirar del carrer: assegut al cotxe Alifasse, i Antonio.
Al conèixer el funcionament d’aquesta Llar, un desmunta ràpidament aquesta imatge nyonya i sobre protectora que es té sobre la infància de l’anomenat primer món on els nens ja no saben fer res. Aquí els majors tenen cura dels menors i aquests dels més petits. Tots fan de tot. Netegen les seves cambres, freguen els plats, o escombren les molles. En una de les cases vam augmentar una habitació, ja que ja no cabien els meninos. També s’ha instal·lat un dipòsit d’aigua i s’han fet noves latrines.
Aquests nens també reparteixen amor i afecte com si fossin de la mateixa família. Aquests 24 meninos estan tan acostumats a compartir-ho tot que també ofereixen les seves abraçades i somriures gratis.
Falta de millores
Cal adoptar un enfocament global de la situació dels nens, adquirint coneixements sobre la pobresa multidimensional que enfronten (la pobresa deriva de diferents fonts i afecta els nens de maneres diferents).