Què és un pis d’acollida i per què l’orde lidera aquests Projectes de Cases d’acollida amb les persones que comencen a gaudir de la llibertat?
Tractarem de resoldre aquest interrogant amb alguns apartats de l’entrevista que el programa Hoy por Hoy, de la Cadena Ser va fer als sacerdots Antonio Criado i Álvaro Sicán. Són els religiosos mercedaris que estan al capdavant d’aquest treball a Saragossa, Espanya (el programa es va fer en viu el dilluns 18 de desembre, a les 12:30 h).
Els frailes van obrir les portes del pis d’acolliment al equip periodístic, van explicar alguns detalls del que per als presos significa aquest Hogar de Recepción i van narrar el que seria la celebració de Nadal per a les persones privades de la llibertat a la Zera Penitenciària de Zuera, del que és capellà Fray Álvaro fa alguns mesos.
Cadena Ser: Quina significat té aquest pis d’acollida al barri Torrero – La Pau, a Saragossa?
Antonio Criado: És un pis, un llar per a persones que surten en llibertat o que s’incorporen als 3 o 6 dies de permís que tenen dret, i no tenen on anar. No tenen a on anar perquè estan indocumentats, són immigrants, van perdre el contacte amb els seus familiars, els seus pares van morir i no tenen on passar aquest temps de llibertat.
Si no existien pisos d’acollida com aquests, que també ofereixen altres organitzacions (no només ho fem nosaltres), ells no podrien gaudir aquests dies de permís o la seva llibertat definitiva.
Sortir de presó no és fàcil, has de tornar a posar-te en funcionament dins de la societat i això implica tornar a fer papers de l’atur, de la Seguretat Social, alguns han de sortir i immediatament renovar el seu document d’identitat o el carnet de conduir, entre altres papers, i no saben com fer-ho ni tenen els recursos. Nosaltres els ajudem en certa mesura perquè la majoria són autosuficient, els agrada fer les coses per si sols.
Hi ha gent que pensa encara que la presó és un parc d’atraccions, tenen una visió romàntica perquè allà tenen un gimnàs, piscina o biblioteca. A vegades m’agradaria que els que pensen això experimentessin el que és una presó per comprovar que estan equivocats.
Allà no poden fer coses que avui en llibertat si, com ara decidir quan encendre o apagar un llum, o quan entro i surto de la meva habitació, o tancar i obrir la porta quan vulgui … tot això no es fa per si sol en una presó.
Aquestes són unes targetes amb dissenys fets pels interns de la presó de Zuera.
Cadena Ser: Quantes persones hi ha actualment en aquest pis d’acollida? ¿Expresos o com en diuen?
Antonio Criado: Hi ha tres. Nosaltres en diem nois. Ara mateix estan donant una volta, organitzant-se, comprant per fer-se el menjar i revisant els seus papers per al treball.
La tasca amb ells no només és obrir-los la porta sinó acompanyar-los en la seva autonomia, reintroduir a la persona, refamiliarizar al pres.
Ells viuen totalment desintegrats del que per a nosaltres és tan normal com arriba a casa i trobar-te amb la família.
Cadena Ser: ¿La eficacia de herramientas es real? ¿La inserción es posible?
Antonio Criado: És clar que sí. La llar o pis d’acollida pretén ser un trampolí per tornar a accedir una altra vegada i entrar en contacte amb la família.
A vegades no se senten capaços de fer-ho i ens diuen: Pot trucar al meu germà o al meu pare que està en tal lloc?
Fa poc va sortir un noi, es va posar en contacte amb el seu germà que està a Alemanya, aquest li va aconseguir feina allà i s’ha anat per allà per començar de nou a treballar.
Cadena Ser: ¿En aquests dies, quina és la seva tasca com a capellà de Centre Penitenciari de Zuera?
Álvaro Sicán: Animem el Nadal allà dins, fins i tot per a persones que no són creients. Actualment comptem amb algunes persones que fan voluntariat i la seva tasca és valuosa, ja que la majoria són religioses i pocs laics.
Amb ells vam treballar en aquesta campanya de Nadal amb la qual pretenem arribar a 1.200 persones. Anirem cel·la per cel·la lliurant detalls: postals, sobres, segells, calendaris, llibretes, caramels, pastissets i targetes de trucada, ja que és una de les coses que més ens demanen, ja que es veuen amb limitacions allà endins per poder comunicar-se amb els seus familiars.
En aquestes activitats agraïm molt al Pare Raúl que porta molts anys a la presó i qui ha promogut jornades amb els reclusos i al bisbe Ángel.
Fr. Álvaro Sicán, a l’esquerra, sacerdot mercedari capellà del Centre Penitenciari de Zuera, Saragossa.
Cadena Ser: Hi ha persones que no entenen la tasca dels mercedaris amb els presos?
Antonio Criado: Primer ens pregunten quant temps portem fent això. Estem des de 1976 amb aquestes tasques però els mercedaris estem a Saragossa des del segle XIII.
Per als que no ho saben, el convent vell dels mercedaris estava on avui veiem les Ruïnes de Sant Llàtzer. I als que no ho entenen els diem: Nosaltres ens dediquem no a tractar amb presos, tractem amb persones. Perquè algú hagi comès un error o dos o tres, no deixa per això de ser una persona.
Per això l’important per a nosaltres no és tant la qüestió legal sinó la qüestió humana, afectiva i més nosaltres com a congregació confessional és veure a Crist en el pres. Volem arrencar a la persona d’allà dins i que s’ha vist una mica atrapada per un munt de situacions, aquesta és la nostra intenció, entre altres coses, quan arriben al pis d’acollida. De vegades s’aconsegueix, altres poques vegades desgraciadament tenim fracassos, però el que es proposa és això, tractar amb la persona.
