“Los padres mercedarios rescatamos a miles de presos”
Tinc 54 anys. Vaig néixer a Letux (Saragossa) i vivo en Barcelona. Sóc sacerdot, capellà de presons (vaig exercir a la presó Model) i provincial de la Província d’Aragó de l’Ordre de la Mercè. Sóc cèlibe. ¿Política? Centrista. ¿Creences? Tots som fills de Déu.
Què fa un capellà de presons?
Acompanya al pres, li dóna suport, l’escolta, li confessa, el conforta humanament, l’ajuda en el material i anímic, intermèdia amb familiars, advocats, fiscals i jutges, intercedeix …
¿Tot això?
Ho he fet a la presó Model de Barcelona molts anys, i abans a València, i avui en un pis amb nois sortits de presó.
És una vocació?
Fill de camperols aragonesos, vaig rebre educació perquè als deu anys em van ingressar en un seminari de l’orde de la Mercè, la tradició és atendre i alliberar presos.
¿Alliberar presos?
Cristians capturats per andalusins, moriscs, turcs, berberiscos: els venien com a esclaus o captius fins a cobrar rescat.
¿I l’orde de la Mercè els rescatava?
Monjos de l’ordre de la Benaurada Mare de Déu de la Mercè viatjaven fins al captiu per alliberar-lo, pagant.
Quan va néixer l’orde de la Mercè?
L’any 1218.
D’això fa just ‘800 anys!
Els mercedaris celebrem aquest any el nostre 800 aniversari, sí: vuit segles redimint a captius, a milers de presos! El fundador va ser Pere Nolasc, un mercader barceloní que amb els seus béns rescatava captius cristians en la València islàmica.
¿Així, per lliure?
Sí. I una nit, acampat davant València, a la muntanya del Puig, la Verge li demana fundar una ordre per redimir presos.
I Nolasc obeeix.
Funda l’Orde de la Mercè en una cerimònia a la catedral de Barcelona, el 1218, beneïda pel bisbe de Barcelona i el rei d’Aragó.
Que llavors eren …
Berenguer de Palou i Jaume I. Matar un mercedari podia deslligar una represàlia militar del rei. Els mercedaris anaven armats ‘i molt barbats !, imposaven respecte.
Com vestien?
Hàbit blanc amb cinturó i escapulari, i un escut amb les quatre barres del rei, salconduit a tota la Mediterrània.
Van haver de córrer molts perills …
Es jugaven la vida a cada missió. Havien jurat els tres vots habituals pobresa, obediència i castedat- i el vot de sang.
Què era el vot de sang?
Per alliberar un captiu, el mercedari està disposat a canviar-. Així van alliberar a molts, i així van morir molts mercedaris.
D’on treien els diners per pagar els rescats?
De donacions particulars, i era uns diners sagrat: només el tocaven per redimir, com diem els pares mercedaris.
En quines zones redimien preferentment els mercedaris?
Primer a Al-Andalus, part islàmica de la península Ibèrica. Després a Tunísia, Algèria, el nord d’Àfrica, el llevant mediterrani …
Des de tan lluny arribaven els pirates berberiscos?
Si, i per això hi ha torres guaita per tota litoral mediterrani. Segrestaven nens i dones, i a cavallers rics, si podien.
Citi algun redimit il·lustre.
A Miguel de Cervantes el vam anar a redimir els mercedaris i els trinitaris, a una presó d’Alger. I, ja redimit, després va escriure El Quixot de la Manxa.
Gràcies!
Alguns monjos mercedaris, segons els nostres documents, mai van tornar després de travessar les Portes …
Quines portes?
Constantinoble, en l’actual Turquia: tots els monjos que es van internar més enllà ‘van desaparèixer per sempre!
Citi a un mercedari eminent.
El literat Tirso de Molina. O el fundador del primer manicomi del món, el 1410!
Qui va ser?
El monjo valencià Joan Gilabert Jofré. De camí a la catedral es topa amb dos joves que apedreguen a un boig. S’interposa, el posa fora de perill en el seu convent, torna a la catedral i predica que els bojos no són posseïts pel dimoni, només malalts de cuidar.
Algun altre mercedari insigne?
Sis sants tenim! Com sant Ramon Nonat: a Portell (Segarra) la seva mare mor i li extreuen al nen del seu ventre …
Ah, d’aquí el nom de Nonat!
Ja monjo mercedari a Alger, sense diners per redimir, es va lliurar com a ostatge. Va predicar a la presó, i els musulmans el van martirizar segellant-li la boca amb un cadenat! Ja alliberat, arribarà a cardenal … Avui estem busquem les seves restes, desaparegudes …
¿Desaparegudes, per què?
En esclatar la guerra del 36, el capellà els amaga en un mur de l’ermita del Portell. Però els mossos d’esquadra van venir a buscar-los.
Ah, sí?
La Generalitat republicana buscava l’arqueta amb els seus ossos, potser pel seu valor artístic o material: sota amenaça de mort, el paleta va cantar. Es van dur els ossos i … mai més es va saber! Si la Generalitat els trobés en algun magatzem oblidat… ens faria el millor regal de 800 aniversari!
800 aniversari
Vaig a la cúria de l’ordre de la Mercè, a la plaça Castella de Barcelona, i el seu provincial em mostra un quadre de Sorolla (és còpia): veig com el pare Jofré protegeix un malalt mental en un carreró de la València del segle XV. L’ordre -750 religiosos a tot el món- redimia materialment a presos de la seva captivitat, i avui els redimeix d’una altra manera: amb afecte, els ajuda a reinserir-se en la societat. Primer va ser ordre militar, després mendicant, bolcada sempre en els marginats. Ja abans de la Guerra Civil, el mercedari pare Lahoz va obrir pisos-llar per expressos, i segueix fent-ho José Juan Galve i els monjos d’una ordre que enguany celebra el seu 800.º aniversari.
AQUÍ l’entrevista a La Vanguardia Digital
