Més màrtirs a Moçambic
El mercedari espanyol Alberto Vera, bisbe de Nacala, denuncia assassinats i capelles cremades: “Ens diuen que preguntaven per cristians i a alguns els degollaven”
[Article i fotos extretes íntegrament de Religión en Libertad (excepte portada de: Aid to the Church in Need)]
La missionera italiana Maria de Coppi, assassinada en la missió de Chipene, a Moçambic, podria ser declarada màrtir i beata. Potser també altres persones de la regió que van ser assassinades en aquests mateixos dies.
El bisbe de Nacala, el missioner mercedari espanyol Alberto Vera Aréjula, va visitar el lloc, diversos llogarets arrasats per terroristes, i va recaptar algunes històries de més assassinats i destrucció de cases i esglésies. Ho ha comptat en una trobada en línia amb periodistes organitzat per Ajuda a l’Església Necessitada.
Vaig estar aquest dissabte en Chipene amb el rector, el pare Lorenzo, italià. Els propis habitants ens han contat el que va passar, en una trobada en el qual van venir a missa unes mil persones, alguns caminant fins a 30 quilòmetres. En la missió de Chipene els terroristes ho van destruir tot a consciència. Van cremar els dos vehicles Nissan que usen els missioners, van cremar la llar per a joves, el despatx, tots els documents parroquials… Van dedicar més de 4 hores a això.
Vehicle Nissan dels missioners de Chipene destruït a consciència pels terroristes
A més de la germana Maria de Coppi, van matar a dos homes de la zona. Després, van anar a altres localitats accessibles per la carretera. En Nantaca, localitat pròxima, van matar a un senyor. En un altre lloc pròxim, van matar a 4 persones i van cremar 189 cases, la seva escola i la seva capella catòlica. En una altra comunitat més, van matar a altres 3 persones i van cremar la capella.
L’església de Chipene no va resultar molt danyada pels terroristes, excepte la zona de l’altar
El germà d’un dels assassinats, amb qui parlem, explica que anaven vestits de militars. Van reunir la població, van preguntar qui eren cristians i qui musulmans i als cristians els van lligar les mans cap endarrere. A alguns els van degollar. Uns altres van fugir, que són els que ens conten el relat. Això va passar el 6 i 7 de setembre. En total, 11 persones assassinades, i un rastre de destrucció i por.
Que no volen [els terroristes] que siguem allí, això és clar. Només van deixar cendres a les cambres de les religioses, els sacerdots, l’internat… Maria de Coppi, a la qual van assassinar, era infermera, atenia nens desnodrits en una saleta, els donava llet i farina per a nens. Van cremar totalment tot això. Jo vaig parlar amb ella diverses vegades. La meva impressió és que era una mare santa, que parlava llengua macúa amb facilitat i atenia el poble amb senzillesa. Segurament sí que obrirem procés de canonització. La diòcesi, ja va obrir un procés similar amb un màrtir assassinat en 1989 anomenat Cipriano.
La missionera Maria de Coppi, assassinada en Chipene, podria ser declarada màrtir
Una supervivent de l’atac a Chipene va ser la religiosa comboniana espanyola Ángeles López, veterana amb més de 50 anys a Moçambic. En un vídeo d’Obres Missionals Pontifícies va explicar que els atacants li van dir: “No volem la teva religió aquí, volem islam-islam”. El cos de la seva germana de congregació estava en el sòl mentre li ho deien.
Però el bisbe Vera vol llevar importància al factor gihadista, que li sembla només un entre altres més.
Estic convençut que aquest [el factor gihadista] no és el fons de la qüestió. Estic convençut que es mouen moltes quantitats de diners. Es beneficien de molts diners i volen que sembli un assumpte de religió. Jo no dic que no pugui haver-hi 50 fanàtics, i que, d’ells, 10 dirigeixin tota la xarxa de terrorisme des de Cap Delgado. Però les famílies ens diuen: “els nostres fills són aquí”. Crec que posen una motivació per a ocultar les altres.
Quines motivacions serien aquestes, a més de la gihadista? Dona una llista d’indicis:
- Per aquesta costa entra droga de l’Afganistan i l’Índia, interessa que no hi hagi control ni testimonis.
- Hi ha segrestos de jovenetes seleccionades… potser són traficades per a prostitució, seria crim organitzat.
- Els soldats diuen que l’armament dels terroristes és millor que el seu, qui finança això?
- El Govern presumia d’haver vençut als terroristes en Cap Delgado; ara entren en la zona de Nampula i ataquen per primera vegada una missió matant religiosos; potser perquè sabien que hi havia espanyoles i italians i així anuncien al món que segueixen actius?
- Molta gent fuig, i això deixa molt a terra lliure.
- Hi ha «garimpeiros», petits cercadors d’or; en anar-se, poden arribar uns altres, més ben equipats, per a treure més or.
- Cap Delgado té una bossa de gas, que va començar a explorar-se; i en general hi ha riqueses en la zona de Nampula.
- Tota la zona de la costa nord es considera perillosa, les ONGs han dit als seus treballadors que s’anessin, s’han traslladat a Nacala.
Si hi ha fonamentalistes, serien estrangers
El poble musulmà senzill d’aquesta zona costanera va rebre l’Islam gairebé en època de Mahoma, en el s.VIII, i es va mantenir 1200 anys barrejat amb les cultures d’aquí. És un Islam molt simple. El problema és el que ve de fora, fonamentalistes estrangers. Creen mesquites amb suport, no sabem de qui, i creen confusió entre els musulmans d’aquí. En els llogarets, cristians i musulmans conviuen i se senten molt units.
Vaig anar a presidir les celebracions a San Francisco Javier de Liupo, i allí van acudir a la missa gairebé tants musulmans com cristians. És com si després dels atacs ens diguessin “estem amb vostès”. Fins i tot van venir caps de mesquites, amb els qui solc relacionar-me, amb els quals la relació és bona.
El bisbe Vera celebra la Nativitat de la Mare de Déu en la seva diòcesi de Nacala, Moçambic
En 2010 ja hi havia líders de comunitats musulmanes avisant que alguna cosa canviava en el seu ambient, que a les mesquites arribaven joves que havien estudiat a Algèria i l’Aràbia Saudita, amb idees fonamentalistes, condemnant als seus pares i famílies per la seva religió senzilla. En 2017 va començar la situació actual de violència, que va créixer molt ràpid en 2018, amb molts joves reclutats per al terrorisme. Van arribar a controlar 50.000 km², mitja província de Cap Delgado (com la superfície d’Aragó i La Rioja junts).
A Mitjans del 2022 els terroristes van perdre el control d’aquesta zona i les seves bases, i es van dispersar en grups petits que estan realitzant ara incursions en el sud. La de la nit del dia 6 en Chipene va ser la primera en la qual destrueixen una missió i a més maten a una religiosa.
La pobresa extrema del nord del país
La pobresa i l’analfabetisme en el nord del país ajuden els terroristes a reclutar nombrosos joves, assenyala el bisbe. Recorda que des de la independència el Govern ha pertangut sempre al mateix partit, Frelimo, que el règim és molt presidencialista i que el president està a 3.000 quilòmetres, a Maputo, al sud. El Govern fa poc pel nord, que és a més la zona més pobra i més musulmana.
Nampula província té 7 milions d’habitants; la meva diòcesi té 2,5 milions. Quan em moc, veig molts nens sense escolaritzar… i molts joves que no es van educar en els anys anteriors.
Jo vaig viure 13 anys en el sud, i després en Xai Xai. En aquests llocs, les famílies i els nens volien l’escolarització. Ara porto 4 anys en el nord, i aquí ni pares ni nens desitgen aquesta escolarització. Els mestres es desanimen d’haver d’anar a buscar als nens per a portar-los a l’escola. A les nenes les seves famílies les destinen només a ser mares i treballar el camp. Els nois no saben llegir ni escriure, però acaben aconseguint un mòbil i veuen ostentació i riquesa. Es diu que molts d’aquests joves terroristes han estat captats per diners. També algun jove cristià s’ha inscrit a aquests grups terroristes per motius econòmics. En aquestes províncies del nord cal fomentar més l’educació.
Mapa de Moçambic amb les zones atacades al setembre de 2022
Un poble amb força per a reconstruir
En la missa del diumenge, davant mil persones espantades per la violència, i en qualsevol altra ocasió, el bisbe anima a reconstruir junts.
Amb el pare Lorenzo comentem que era com si volguessin fer-nos una abraçada silenciosa mil persones al mateix temps. No recordo bé el que vaig dir, però sí que havíem de tenir fe, esperança, caminar units musulmans i cristians, que sense caminar units no acabarà la guerra i la misèria. La lectura del profeta Habacuc aquest dia parlava d’això: enfront de la violència, respondre des de la mansuetud. Vaig sentir les dones allí que deien a les religioses: ‘germanes, si us plau, no ens deixin, si ens deixen, què farem’.
La missió és l’impuls de desenvolupament més gran en 40 km a la rodona. Uns joves ens deien: “ara que ja teníem una llar per a escola d’estudiants de secundària…” I els he animat a perseverar.
La diòcesi no deixa d’impulsar nous projectes.
Allí hi ha una parròquia, Masúa, de gairebé 2.000 km². És la grandària d’una diòcesi italiana. Allí volíem construir una casa per a establir a un parell de sacerdots. Els sacerdots van sent cada vegada més: la nostra diòcesi en 4 anys ha crescut amb 12 nous sacerdots, l’any que ve seran 4 més.
Per a reconstruir, compta amb la població local, abans de res.
El poble macúa és molt característic. Hi ha 13 milions de moçambiquesos que parlen macúa, és la llengua més parlada. És una regió molt soferta, per la guerra, ciclons, fam… Però no es queden asseguts, de seguida es posen drets. Un escolta realitats tan fortes que et quedes espantat. El poble s’aixeca i ens ensenya que no podem quedar-nos de braços plegats. Entenem el missatge dels terroristes, que no tornem aquí, però algun dia ells desapareixeran… i nosaltres volem continuar caminant amb el poble. A Memba van cremar les seves cases. Allí hi ha pobres dels més pobres; Càritas de Nacala els ajudarà. Volem que tinguin llavors per a sembrar, el kit bàsic d’eines, poder seguir amb la seva vida, amb ajuda de Mans Unides, Misereor, Càritas Anglaterra i Ajuda a l’Església Necessitada.
El bisbe revela a més que té 150 nens en la seva pròpia casa, desplaçats del conflicte.
A la meva casa, en una botiga muntada en la seu episcopal, tinc cada dia 150 nens desplaçats. Venen a jugar amb els nens del barri, perquè s’integrin, superin els seus traumes, facin amics. Estan 5 hores, prenen alguna cosa de menjar, juguen al futbol… Portem 6 mesos i els nens semblen diferents que quan van arribar.
El bisbe Alberto Vera, de Nacala, Moçambic
En la zona atacada, la meitat dels alumnes encara no va a classe. Unes 60.000 persones van fugir. Molts estan tornant, caminant, amb fardells al cap i amb por. “Però a les zones on van cremar les cases no torna ningú, això queda desert”, explica el bisbe.
Gairabé 100 anys de guerra
Alberto Vera vol destacar que el país porta gairebé cent anys de guerra: de 1920 a 1940 va ser envaït per zulús, que van desplaçar a moltes tribus. En 1964 va començar la guerra d’independència contra els portuguesos. En 1976, la guerra civil entre Frelimo (d’orientació comunista) i els rebels de Renamo (d’orientació anticomunista), cada facció amb els seus suports internacionals. Després de 16 anys de matances i una fam terrible, es van signar uns acords de pau en 1992, reiterats en 2014 i 2019.
L’onada de violència actual, des de 2017, hauria causat unes 4.000 morts i 950.000 desplaçats interns, segons xifres de la Unió Europea. Els desastres naturals, ciclons, inundacions i sequeres també han afeblit al país.
L’Església i les missions són un espai de desenvolupament i dignitat. El treball de l’anciana germana Maria de Coppi, veterana infermera, ajudant a la nutrició de nens i bebès, com el d’altres religioses i missioners, és apreciat per la població.
Funeral de Maria de Coppi. Diòcesi de Nacala (Foto: COPE – Ecclesia / ACN)
