Preestrena del curtmetratge “El bus” en La Model de Barcelona amb motiu de les nominacions per als Premis Goya i Gaudí

En una sala d’actes plena a vessar, dins l’antiga presó La Model de Barcelona, va tenir lloc la reeixida projecció del curtmetratge “El bus”, organitzat per la Fundació Obra Mercedària

Aquest passat dimarts, en una sala d’actes de l’antiga presó de La Model, va tenir lloc la projecció del curtmetratge “El bus“, de Sandra Reina i Inicia Films.

Fundació Obra Mercedària, després de l’èxit de ser nominada per l’Acadèmia del Cinema Català per als Premis Gaudí i per l’Acadèmia del Cinema Espanyol per als Premis Goya, vam voler organitzar una preestrena i donar l’oportunitat al públic de veure aquesta magnífica pel·lícula.
A més, la pel·lícula va estar acompanyada per un col·loqui posterior per part de la directora, el coguionista, el productor i algunes/ns de els protagonistes que apareixen en la història.

Es tracta d’un curtmetratge que ens parla del viatge que realitzen d’anada i tornada en un autobús un grup de persones que surten de permís durant el cap de setmana. Ens mostra les seves reflexions, il·lusions i pors.

Tot el projecte va començar en un ja llunyà febrer del 2021 en què Sandra, la directora, ens va contactar per a veure si la podíem ajudar a trobar persones que volguessin participar d’aquest projecte.

Sandra, que viu a Martorell, va agafar com cada dia per a anar a treballar a Barcelona l’autobús, però aquesta vegada una mica més tard i va veure de seguida que alguna cosa passava, que no era el mateix ambient de cada matí. Hi havia menys gent i les converses no eren les mateixes.

Amb els dies es va adonar que es tractava de gent que l’autobús havia recollit de permís en el Centre Penitenciari de Brians per a portar-los a Barcelona perquè passessin tot el cap de setmana de permís.
Va voler tornar a repetir l’experiència, sense importar-li arribar tard al treball una altra vegada, i així durant diverses setmanes fins que li va sorgir la idea de fer una història amb aquestes vivències que escoltava setmana rere setmana dins de l’autobús.

El projecte/rodatge va durar més de quatre mesos, i amb la dificultat de la pandèmia pel mig. La Fundació va estar en tot moment acompanyant i participant de les noves vivències que van experimentar alguns usuaris i exusuarios de les nostres llars d’acolliment (en el cas de les noies ja les coneixíem de centres penitenciaris) –tots ells ja en llibertat– que van voler participar del projecte.

Com dèiem, després de la projecció va haver-hi un col·loqui d’allò més interessant en què van intervenir la directora, el coguionista i els autèntics protagonistes de la vetllada, alguns dels actors -no professionals- que apareixen en el curt: Yolanda, Penélope, Mónica y Moisés. Tots ells acompanyats de Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària, i que va ser l’encarregada de moderar el col·loqui.

Va ser inspirador poder escoltar les històries que ens van explicar tots ells, autèntiques lliçons de vida i superació. Va haver-hi molta emoció, riures i llàgrimes.

Aquestes històries de vides marcades solen tenir un impacte molt significatiu en la consciència i la comprensió dels quals estem a l’altre costat i desconeixem el sofriment que han patit totes aquestes persones.
Persones que han passat per un dur procés de rehabilitació i superació de desafiaments, redempció i resiliència, fins a poder-se inserir amb èxit de nou en la societat. I és que podem dir que el cas dels quatre testimoniatges són casos d’èxit -que diem nosaltres-, però cal recordar que molts es queden en el camí.

D’esq. a dta. Penélope, Yolanda, Mónica i Moisés

També amb els seus testimoniatges van aconseguir desafiar estigmes i prejudicis que tristament -i injustament- existeixen cap a ells, fomentant una comprensió més profunda de les circumstàncies que poden portar a les persones a cometre errors i com, malgrat això, poden buscar la redempció i la transformació.

Van agrair també que hi hagués persones en la seva vida que els obrissin els braços quan més ho necessitaven, només aquest simple gest els va ajudar a tirar endavant, a part de creure en ells mateixos, perquè, encara que et donin una segona, tercera o quarta oportunitat, al final ets tu qui ha de tirar cap endavant.

La tasca d’organitzacions o entitats compromeses com la nostra, els poden ajudar, però com dèiem, al final són ells mateixos que han d’aprofitar aquest pont que els proporcionem per a aconseguir una vida millor.
L’empatia i el suport són elements clau per a brindar a aquestes persones l’oportunitat de reconstruir les seves vides.

Agrair a totes les persones que van assistir i van col·laborar amb la Fundació donant la seva donació, però sobretot a aquests quatre herois que es van pujar a la tarima per a obrir-se davant de tots i demostrar-nos que sempre cal mirar cap endavant, sense pors ni prejudicis. No ens volem oblidar de tots aquells que també van ser presents i que no van pujar, per a ells també el nostre aplaudiment.

D’esq. a dta. Albert Batlle (Tercer Tinent d’alcaldia); José Juan Galve (President de la FOM); Amand Calderó (Coordinador de Sistemes de Seguretat Pública); Núria Ortín (Directora de la FOM) i Sandra Reina (Directora del curtmetratge)

(Per cert, la pel·lícula ja està disponible en la plataforma de Filmin, per a tots aquells que estigueu interessats a veure-la. Us animem, val molt la pena).

Aquí us deixem una petita mostra del que va ser el col·loqui: