Quin llibre li regalaries a una dona a la presó?

La vuitena convocatòria de ‘A las Olvidadas’ anima a enviar títols a les dones empresonades, visibilitzant així la desigualtat de les seves condicions en el sistema penitenciari i reflexionant amb una dedicatòria sobre la seva realitat

María Rufilanchas impulsó en 2018 la iniciativa “A las olvidadas”, un proyecto de recogida de libros dedicados para regalar a las mujeres reclusas de las diferentes cárceles españolas. La idea nació del ingenio de Teta & Teta, una asociación sin ánimo de lucro encargada de reivindicar la libertad femenina a través del activismo y la creatividad.

La primera vegada que Teta&Teta va portar llibres a una presó, les dones es van sentir tan especials, protagonistes i úniques que l’organització no va dubtar a repetir aquella primera trobada de 2018 a Soto de Real. Van ser 680 llibres que ho van canviar tot: “No només els portem material de lectura, sinó l’afecte i l’empatia de la gent perquè sàpiguen que no estan soles”, explica Maria.

A Espanya hi ha deu comunitats autònomes amb presons que no admeten dones, el que suposa que moltes hagin de complir condemna lluny del seu lloc d’origen o residència habitual. Són dades d’ Acope i reflecteixen a la perfecció la punta de l’iceberg de la desigualtat entre homes i dones en el sistema penitenciari espanyol. Les dones són només el 7,6% de la població reclusa, de manera que tot a les presons està pensat per a homes: de fet, de les 69 presons que hi ha a Espanya, només quatre són específiques per a dones. Estan a Alcalá Meco (Madrid), a Alcalá de Guadaira (Sevilla), Brieva (Àvila) i Wad-Ras (Barcelona).

“La presó està pensada per a homes i això és una cosa que queda patent no només en el seu funcionament estructural, sinó també, fins i tot, en la seva arquitectura, les seves necessitats estan molt més invisibilitzades i abandonades institucional i socialment”, denuncien des de CAMPA (Colectivo de Apoyo a Mujeres Presas en Aragón).

A més, adverteixen, les dificultats per trencar aquest aïllament arriben fins i tot a una cosa tan inofensiva a priori com els llibres. “No és fàcil enviar llibres dins de presó i menys enviar grans quantitats, únicament deixen entrar per degoteig llibres registrats amb ISBN, amb codi oficial, no alternatius. Fanzines, per exemple, no en deixen entrar”, asseguren.

A las olvidadas

Amb aquesta realitat neix la iniciativa ‘A las olvidadas’, que pretén trencar aquestes barreres i aquesta invisibilitat enviant llibres a les dones preses. Aquest mes de febrer tancaran la seva vuitena convocatòria, enviant llibres a les recluses d’Alacant Compliment (a Alacant). “L’objectiu ara és portar llibres dedicats a totes les presons i mòduls de dones d’Espanya que puguem.

‘A las olvidadas’ s’ha convertit en un exercici de participació afectiva entre una dona privada de llibertat i qui, a través de la dedicatòria d’un llibre, s’acosta a ella i les seves circumstàncies per primera vegada: “Perquè, ¿qui és aquesta dona? , i què ha fet ?, aquest tipus de pregunta crea un vincle molt fort amb elles”, aclareix Maria. Fins al moment ja han acudit a quatre mòduls de dones en presons d’homes (Soto de Real, Estremera, Lleó, Còrdova i Granada), a una unitat de mares a la presó d’homes a Aranjuez i a la presó de dones d’Alcalá Meco. La iniciativa ha tingut tan bona acollida que s’està replicant a França i a Mèxic.

Una triple condemna

L’assoliment de ‘A les olvidades’ prova que el problema de les dones recluses és universal i que les circumstàncies polítiques i socials converteixen la pena dictada en una pena major, carregada de qüestionaments personals i socials: “Les dones pateixen una triple condemna: penal, social i personal “, explica Maria. “El seu càstig és pel delicte, però a més pateixen un càstig personal, sovint es culpabilitzen per estar a la presó i haver abandonat, en alguns casos, el seu paper com a mare”.

A més d’enviar el llibre, la iniciativa ‘A las olvidadas’ demana a les donants que els dediquin unes paraules a les futures lectores, un detall important per a les preses. “Les dedicatòries són el costat més emocional de la iniciativa, el simple fet de parar-se a pensar què li dic a aquesta dona i de posar-se en les seves reixes és, al meu parer, el que ens crea un vincle amb les recluses”, comenta la impulsora del projecte.

El més bonic de la iniciativa és això: que a més d’entretenir, que et tregui d’aquesta vida a la presó que transmeti un missatge d’optimisme i fe a totes aquestes dones que ho estan passant malament “.