Aliou Sakhanokho ja surt de permisos a la presó de Joves de Catalunya. Abans, havia fet sortides programades. Es tracta de trobades entre l’intern i la família perquè tothom entengui què ha passat, com i, sobretot, per què. El protagonista de “Temps mort” compleix condemna per un delicte greu. Li ha costat assimilar que ell havia estat capaç de fer segons quines coses. Ara, després d’anys de teràpia psicològica i acompanyament educatiu, mira cap al futur i voldria iniciar un procés de justícia restaurativa per demanar perdó a la víctima.

Àudio/Entrevista ⇒

(Article de Temps Mort)

Cap a una justícia restaurativa a Joves

Més de 400 víctimes han participat durant el 2022 en programes de justícia restaurativa amb denunciants d’entre 18 i 30 anys

“Des del primer dia vaig pensar a demanar perdó a la víctima”, confessa Aliou Sakhanokho. Està pres al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya. Té 24 anys i en porta quatre internat. Li queda una llarga condemna per davant per un delicte greu. Després d’un procés de teràpia psicològica i educacional, està preparat per iniciar un procés de justícia restaurativa, una tipologia de tractament penitenciari que, més enllà del càstig, busca la reparació del dany causat.

El primer pas serà enviar una carta a la víctima per saber si estaria disposada a participar. És un principi bàsic de la justícia restaurativa: la voluntarietat. Ambdós han de voler-ne formar part i, especialment en el cas de la víctima, tindran dret a desistir en qualsevol moment. L’objectiu dels programes, segons Nacions Unides, és generar un espai de comunicació en el qual l’ofensor, la víctima i la comunitat participin de forma activa i busquin resoldre les necessitats dels tres derivades del delicte. Tot, amb l’ajuda d’una persona facilitadora.

Justícia comptablitza més de 1.700 programes de justícia restaurativa finalitzats a Catalunya l’any 2022, el 60% dels quals es van tancar amb un acord satisfactori. Malgrat que en els darrers anys s’ha reduït el nombre de sol·licituds, és una de les apostes fermes de la majoria de governs europeus. Es tracta d’un model penal que, entre altres coses, busca la reparació dels danys provocats i la recuperació del protagonisme de la víctima.

“Hi ha gent que no és conscient si allò que ha fet està malament, per tant, és difícil que demani perdó“, reflexiona Sakhanokho durant l’entrevista del pòdcast Temps Mort. Un informe de la Taula del Tercer Sector, l’any 2020 apunta que el sistema d’execució penal actual sovint ha relegat la víctima a un paper passiu en el procés judicial. És a dir, més enllà de la seva intervenció durant el judici perquè l’autoritat determini el fet punible, la víctima no torna a aparèixer. Una sentència condemnatòria busca reconèixer que s’ha fet mal a una persona, però l’entitat recorda que en un sistema basat en el càstig i la repressió, a vegades s’oblida escoltar les veus de qui ha patit l’ofensa. La justícia punitiva, expliquen, no garanteix la cobertura de les necessitats de la víctima. En canvi, un model que aposti per la reparació podria aconseguir-ho. L’any 2022, Justícia calcula que més de 470 víctimes de denunciats joves s’han beneficiat d’aquests programes.

El paper de la comunitat

“Jo pensava que la presó era el pitjor i que, un cop entraves, s’acabava la teva vida”, recorda Sakhanokho. Un altre dels objectius de la justícia restaurativa és fer-se permeable a la societat en llibertat. Trencar amb la idea i la pràctica que la presó és un espai només repressiu i, en canvi, potenciar una execució penal entesa des d’una perspectiva més integradora.

És per això que en els processos de justícia restaurativa hi poden participar terceres persones, i no només la víctima i el victimari. La reinserció de la persona privada de llibertat depèn en gran part d’ella mateixa i de l’administració penitenciària, però també de la voluntat de la societat d’acollir-la de nou, un cop compleixi la condemna. A través de mesures com els cercles o les converses, cada part pot exposar les seves necessitats. La qüestió no és centrar-se en la reconciliació, sinó en la responsabilització dels fets i en la possible reparació. Així, es busca un acord conjunt i el procés ha de garantir el compliment d’allò que es pacta, així com les conseqüències en cas d’incompliment.

Després d’un llarg procés d’assimilació, amb teràpia psicològica i acompanyament educacional, Sakhanokho està preparat per enviar-li una carta a la seva víctima. Caldrà esperar per saber si ella accepta participar-hi. La voluntat d’escoltar i avançar, sembla que hi és.