Treballant per a la segona oportunitat
La Fundació Obra Mercedària fa costat a més de 45.000 interns en 38 presons de sis països
La nostra directora Núria Ortín, entrevistada per la revista Vida Nueva, ha fet un repàs exhaustiu de totes les accions dutes a terme per la Fundació Obra Mercedària i on també ens parla dels seus començaments, experiències i vivències dins d’ella.
Aquests són alguns extractes d’aquest complet i interessantíssim reportatge:
En aquest temps de pandèmia, en el qual tots –d’una o altre manera– hem sentit el que era estar confinats a casa per un breu espai de temps, alguns han anat més enllà i s’han posat en la pell dels qui passen bona part de la seva vida en una presó. Una mirada sense prejudicis, que surt a la trobada de la persona i que tracta de potenciar amb totes les seves forces la Fundación Obra Mercedaria.
A través d’aquesta entitat civil, l’Ordre de la Mercè, amb vuit segles d’història a la seva esquena encarnant l’abraçada de Jesús de Natzaret a les persones privades de llibertat, va fer el pas de reconèixer la implicació de tota la família mercedària: els voluntaris i professionals en els seus programes, els laics impregnats del seu carisma i els propis religiosos consagrats. Una comunitat fraterna, carregada de passió pel proïsme i el compromís del qual fa que aconsegueixin estendre la seva abraçada a més de 45.000 interns en 38 presons de tres continents.
Celebració dels 800 anys. Missa Major a la Basílica de la Mercè.
Núria Ortín, recorda quan els va conèixer:
“Em va fascinar el seu testimoniatge i els vaig insistir que s’havien de donar a conèixer encara més en la societat. I més a Barcelona, on, malgrat ser la patrona la Mercè, molts encara no vinculen el món de la presó amb els mercedaris“
Treballant braç a braç amb ells, Núria es continua meravellant davant la força d’una resposta que és integral:
“Treballem en l’abans a través d’una tasca de prevenció, sensibilització i formació; en el durant, amb l’acompanyament dins de la pròpia presó; i en el després, apostant per la reinserció i el seguiment en les nostres llars d’acollida”
Pare Juan Carlos (Xai-Xai – Moçambic)
La Fundació, fora d’Espanya, té presència a Moçambic, Veneçuela, Guatemala, Panamà i El Salvador, en una tasca diversa a través de les presons i els pisos d’acollida, però també en residències, escoles o dispensaris de roba i menjar, tractant d’abastar al conjunt dels col·lectius vulnerables. I vaja si ho aconsegueixen, doncs, per exemple, a les seves escoles en aquests països assisteixen més de 6.500 alumnes i en els seus centres nutricionals reparteixen més de 2.000 menjars al dia.
A Espanya, només a la Província d’Aragó de la congregació, compten amb pisos en set ciutats, en els quals posen en marxa tot tipus de respostes segons Núria Ortín:
“Estem a Barcelona, on està el primer, que va sorgir fa 50 anys per iniciativa del pare Lahoz. A més, estem a Sant Feliu de Llobregat, Lleida, Saragossa, Castelló, Elx i Alacant. En total, atenem a l’any a unes 400 persones amb diferents situacions, des dels qui estan de permís fins als qui gaudeixen ja de plena llibertat”
Com a colofó a les seves vivències, Núria conclou amb aquestes paraules que ho resumeixen tot:
“És una tasca absolutament gratificant. En estar amb la gent a la qual acompanyem, et fan arribar el seu agraïment per aquesta segona oportunitat. S’obren de tal manera que pots veure a la persona, un ésser concret. Els mires als ulls i saps que no pots donar-li l’esquena. I aquesta trobada autèntica amb l’altre és una riquesa immensa, doncs, a més, com a última responsable d’un projecte tan gran, et fa valorar que el camí està per apostar per les solucions personals, adaptades a cada ú, abans que per propostes teòriques i globals. Em sento una privilegiada per poder conduir aquesta barca i sentir que construïm i caminem junts”
Per a llegir el reportage complet de la revista Vida Nueva, pots clicar aquí.
